Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Azami Ed Cat - El club de la...

  Aki Shimazaki

  • 0
  • 0
  • 0

  En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, relacions trencades viscudes en les ombres, i mentides.
  
  En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre els dos en què en Mitsuo

  Zum Buch

• 

  Vapor Negre: Barcelona steampunk...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  A la Barcelona del 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica, que genera vapor a mil graus centígrads, ha situat la ciutat i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'Estat espanyol i algunes potències estrangeres, però, volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa, i no dubten a recórrer a l'espionatge i el crim per aconseguir-la, en una Barcelona sacsejada per l'anarquisme. Mentrestant, al barri del Poblenou, la jove inventora Emma Brotons ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera, seran els encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrere dels crims.
  Teniu a les mans una antologia en forma de fix-up, constituïda per onze relats d'onze grans plomes de la literatura de gènere, que comparteixen escenari i alguns personatges. Es poden llegir independentment, però junts configuren una trama que hibrida el gènere negre i l'steampunk, un moviment que ha transcendit la literatura per desenvolupar tota una cultura al seu voltant.
  
  Autors: Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras, Jordi de Manuel.
  
  Il·lustrador: Carlos Acedo

  Zum Buch

• 

  Gossos dempeus

  Eduard Olesti

  • 0
  • 0
  • 0

  Si et comença a picar entre els dits, sisplau, no t'espantis. Els personatges de la novel·la que tens a les mans són la sarna del lloc que habiten: ocupen les extremitats del seu cos a través dels túnels del metro. Caminen per carrerons estrets, on les escletxes de cel són esgarrinxades. Però no deixis de gratar-te, lector, semblant meu. I sigues benvingut a Sarnalona.
  
  Arribes en el moment just: l'Altort ha tornat a la ciutat. Tots el busquem. El Cèsar, que desperta de la seva letargia de dramaturg amb ínfules i s'aventura als ravals. Tres matrioixques russes, la Maixa, l'Olga i la Irene, gargotejant versos a les parets dels bars de mala mort, en places antigues rebentades de guiris. I una taxidermista que investiga la mort truculenta de la seva germana. ¿Arribaràs fins al final d'aquesta recerca visceral al fons de la nit? ¿Aguantaràs que aquesta obra de teatre gore es torni real?
  
  La picor, que et fa sang i tot de tan que et rasques, te la provoca algú que no es queixa per ser la primera generació que viu pitjor que la dels seus pares. Aquí no hi ha nostàlgia del paradís olímpic, sinó el lladruc dels fills bords de la ciutat global. No n'esperen res i per això somien que la cremen, sarnosos de ràbia, gossos dempeus —igual que tu.

  Zum Buch

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Zum Buch

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Zum Buch

• 

  1984 (edició en català avalada...

  George Orwell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

  Zum Buch