Otros libros que te pueden interesar

• 

  Carpe Diem

  Teresa Solana

  • 0
  • 0
  • 0

  És el mes de juliol i els Mossos estan desbordats. La comissària Valentina Vallès decideix contractar els serveis d'una peculiar parella de detectius privats, el Borja Masdeu-Canals Sáez de Astorga i l'Eduard Martínez, que tenen, entre els seus clients, alguns dels membres més distingits de les classes altes de Barcelona.
  
  En aquesta novel·la plena de sorpreses i girs inesperats, els detectius s'incorporaran al Departament de Casos Oberts i hauran d'intentar resoldre quatre assassinats en plena canícula. Són casos complicats perquè els mòbils no estan clars i els assassins no han deixat pistes, i perquè, degut al perfil de les víctimes —un matemàtic que treballa a la UB, una viuda rica que viu a la zona del Turó Park, una metgessa especialitzada en guarir malalts de càncer i un violinista que és membre de l'Orquestra Simfònica del Liceu—,han provocat una caòtica alarma social i les xarxes bullen.
  
  Amb el sentit de l'humor que caracteritza les seves novel·les, Teresa Solana ens ofereix, un cop més, el retrat d'una Barcelona contradictòria i vibrant en la qual les dones, les polítiques feministes i les noves sensibilitats es converteixen en les protagonistes d'aquesta trama.

  Ver libro

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Ver libro

• 

  El sol dels moribunds - Un...

  Jean-Claude Izzo

  • 0
  • 0
  • 0

  El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.
  Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.
  «Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
  Perquè, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperança no pot aparèixer al final del camí?

  Ver libro

• 

  1280 hab

  Jim Thompson

  • 0
  • 0
  • 0

  En Nick Corey és el xèrif d'un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure's de sobre els problemes que l'assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
  
  «1280 hab.» és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d'una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l'os.
  
  «El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
  
  «Per a mi és un dels millors llibres del món, amb l'aire estripat i alhora casolà del text». Enric Casasses
  
  «La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d'una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista... Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau

  Ver libro

• 

  Un assassí

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Aquil·les Sunyer neix amb la capacitat de matar. No és un psicòpata, senzillament li agrada matar. Per donar sortida a la seva pulsió, s'endinsa en el món complex i perillós dels assassins a sou. El fet de ser un paio calculadament normal li permet viure camuflat en la societat. El preu, però, és sentir-se incomprès i sol, no poder estimar ni ser estimat. Una mena de perversió del superheroi.
  
  Seguint un recorregut vital que va del 1974 al 2025, la novel·la inclou pinzellades d'esdeveniments i situacions reals, coetanis de la vida de l'Aquil·les. Els capítols d'aparença independent, els canvis de to i els salts temporals fan avançar la trama amb una fluïdesa imprevisible, sense trencar el fil conductor del protagonista, sempre present.
  
  Llort humanitza el monstre en qüestionar el concepte de normalitat, desmitifica tòpics, sobretot cinematogràfics, i enceta reflexions sobre el dret a morir contraposat a l'obligació moral de viure a contracor de la vellesa, la pobresa o la malaltia.

  Ver libro

• 

  Fletxa assalt a la Ruta -...

  Joan Carles Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

   Qui no ha sentit parlar del Fletxa, el famós detectiu privat que operava entre els mítics locals de la Ruta Destroy durant els anys vuitanta i noranta? La seua reputació com a investigador especialitzat en assumptes festius es va estendre, dins i fora del territori valencià, mentre va perviure aquella frenètica moguda de nits disbauxades sense fi que després seria coneguda com la Ruta del Bakalao. Ara, en aquesta esperada preqüela de les seues insòlites memòries detectivesques, es revela per fi un dels secrets més ben guardats de la biografia de l'ínclit Vicent Fletes i Chaqués: com es va estrenar en l'ofici d'escondrinyador a sou i com es va donar a conèixer arreu dels ambients noctàmbuls per haver resolt el misteriós robatori de la recaptació de la discoteca Chocolate de la nit del divendres 20 de novembre de 1987. 
   Després de guanyar el VI Premi Memorial Agustí Vehí amb Em diuen Fletxa i el Premi València Negra 2023 amb Fletxes desviades, Joan Carles Ventura ens presenta el primer cas del detectiu més flipat i perdut de la Moguda Valenciana; una narració vertiginosa i demencial en clau d'interrogatori dialogat que atraparà tant els fans incondicionals de la saga com les noves lectores i lectors que encara no han tingut l'hilarant plaer d'acompanyar Vicent Fletxa i la tieta Ampariues en les seues esbojarrades aventures. 
   Després de Em diuen Fletxa (VI Premi Agustí-Vila de Tiana) i Fletxes desviades Joan Carles Ventura torna a "crims.cat" amb tota una preqüela del seu peculiar personatge, un nou cas prou enrevessat replet d'acció, molt d'humor i emocions per totes bandes 
   En aquesta preqüela imprescindible, descobrim els orígens d'un detectiu únic que, amb el seu enginy, sarcasme i intuïció, acabarà convertint-se en una llegenda de la novel·la negra valenciana. 
   Una història trepidant que ens trasllada al cor de la Moguda Valenciana dels anys 80, entre excessos, intriga i conspiracions, on un cas aparentment rutinari esdevindrà el punt d'inflexió d'una carrera marcada pel risc i l'astúcia. 
   Ventura combina amb mestria acció, humor i crítica social per oferir-nos una novel·la que explora com es forja un detectiu i com el passat pot deixar empremta, literalment, en el present. 

  Ver libro