Som llengua

AA. AA.VV.

Sinopse

Tant si pensem que la situació del català és esperançadora com si creiem que és catastròfica, estarem d'acord que ens trobem davant d'un moment crític, en què els catalanoparlants ens hi juguem molt. Som llengua és un intent de ressituar el debat sobre el català en el nou escenari que ha sorgit després dels embats dels darrers anys: el fracàs del Procés, la pandèmia i la crisi del model de la immersió lingüística. A tot això hi podem afegir el recent escàndol del Catalangate, que ens demostra que vivim la plena dissociació entre l'estat de dret i el dret de l'estat. És evident que a Espanya el segon trepitja el primer. Per tot això, l'homo fabra avui es troba exhaust. És hora de seure al marge del camí i treure la brúixola.
 
Al llarg dels darrers anys, Núvol ha estat un espai obert a aportacions, que sovint han suscitat debats interessants. Molts encara recordareu l'encesa polèmica Garolera, que va portar cua. En els darrers quatre anys, d'ençà de l'ensulsiada del Procés, l'anhel de molts catalans per una independència altament improbable s'ha traslladat a la llengua, que és el cor des d'on s'irriga tota una cultura. El debat al voltant de l'estat de la llengua que es desprèn de les enquestes sobre l'ús del català ha donat a Núvol un cert joc amb intervencions i rèpliques que recollim en aquest volum.

Disponível desde: 17/05/2022.

Comprimento de impressão: 180 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Ni m'explico ni m'entens - Una...

Xavier Guix

Una guia amena, realista i profundament útil per a dominar la comunicació interpersonal i evitar el conflicte amb els altres i amb un mateix.
En el dia a dia, les nostres paraules tenen el poder de construir ponts o, en moltes ocasions, aixecar murs. Quantes vegades hem dit alguna cosa que s'ha interpretat just al revés de com volíem? I aquestes converses que comencen amb un simple «hem de parlar» i acaben sent un desastre èpic?
En Ni m'explico, ni m'entens, Xavier Guix, autor del best seller El problema de ser massa bo, ens porta de la mà pels secrets de la comunicació humana: un art que, malgrat practicar-lo diàriament, sovint es converteix en una de les habilitats més difícils de dominar.
Amb el seu estil pròxim, però precís i ple de claredat, Guix ens ajuda a entendre com influeixen les nostres emocions, el llenguatge no verbal, les primeres impressions i fins i tot els rols que assumim sense adonar-nos-en en les nostres relacions. Des dels malentesos més corrents fins a les discussions que ens amoïnen, aquest llibre revela per què ens costa tant entendre'ns i, el més important, què podem fer per a solucionar-ho.
«Molt útil! Aprèn a deixar de parlar per parlar». Toni Clapés

Ver livro

Sintaxi fonamental - Les...

Maria Josep Cuenca

Definir què és un nom, una preposició o un adverbi no sempre resulta fàcil, encara que parlem de conceptes bàsics en la formació escolar. Definir les categories gramaticals, el fonament de la sintaxi, és l'objectiu, aparentment senzill però primordial, d'aquest llibre. 'Sintaxi fonamental' ha esdevingut, des que es va publicar el 1996, una obra de referència de la sintaxi catalana, que tracta amb rigor aquest tema bàsic, no sempre ben resolt, des de la perspectiva innovadora que ofereix la teoria del prototip de la lingüística cognitiva. La versió que ara veu la llum actualitza els continguts amb algunes adaptacions i té la novetat d'incloure remissions a la 'Gramàtica essencial de la llengua catalana' (IEC, 2018), que, al seu torn, està enllaçada amb la 'Gramàtica de la llengua catalana' (IEC, 2016). Aquest mecanisme d'interconnexió permet completar les explicacions teòriques del llibre amb la descripció i la normativa del català, cosa que el converteix en un manual imprescindible i multifuncional per a estudiants universitaris i per a docents de tots els nivells.

Ver livro

El camí d'Aristòtil

Edith Hall

El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

Ver livro

Vesuvi a casa - El poder d'Emily...

Adrienne Rich

L'assaig d'Adrienne Rich, fonamental dins la crítica literària feminista, canvià la forma de llegir l'obra d'Emily Dickinson, la poeta anglòfona més avantguardista del segle XIX. Bandeja la llegenda de la tímida reclusa d'Amherst, per a presentar-la com a una creadora conscient de les extraordinàries dimensions del seu talent, que trià l'allunyament del món per construir-se un espai de llibertat artística. Rich interpreta les seues imatges volcàniques com a símbol fonamental de la seua poètica. La violència del foc que esclata de sobte i causa destrucció nia al si de la llar tradicional, i Rich afirma que la poesia dickinsoniana és transgressora perquè aquest poder hi està controlat. El volcà és perillós per allò que amaga; els silencis de Dickinson són prova de la seua transgressió en aparença continguda. De la lectura de Rich emergeix una poeta conflictiva que, lluny de ser una senzilla víctima dels constrenyiments de l'època, va saber aprofitar les circumstàncies per a construir la seua obra poètica.

Ver livro

Contra la gravetat - La...

Kevin Prados

L'EMOCIÓ DELS CASTELLS CONVERTIDA EN REFLEXIÓ FILOSÒFICA. UN ASSAIG QUE ES LLEGEIX COM UNA NOVEL·LA, UNA CONFESSIÓ I UNA FESTA.
Un cos damunt d'un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració. L'enxaneta que s'enfila fins a tocar el cel… A Contra la gravetat, Kevin Prados parteix d'aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se què vol dir ser casteller avui i per què continua emocionant-nos. No parla només d'una tradició, sinó d'una manera d'estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.
Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l'ésser humà. En l'esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l'altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l'individu.
Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Leticia Dolera i il·lustracions originals de Marina Barberà.
«ENS AJUDA A COMPRENDRE EL SIGNIFICAT HISTÒRIC, FILOSÒFIC I EMOCIONAL DELS CASTELLS I COM LA BONA FILOSOFIA ENS INSPIRA I ENS FA PENSAR EN LA VIDA». LETICIA DOLERA
«UN MAGNÍFIC EXEMPLE QUE, QUAN LA FILOSOFIA TÉ ELS PEUS A TERRA, PARADOXALMENT S'ELEVA, COM ELS CASTELLS». FERRAN SÁEZ MATEU
«UN ASSAIG TREPIDANT, PLE D'EMOCIÓ, D'ERUDICIÓ I D'ENCERT. UNA LECTURA AMB ESPERIT CÍVIC I CLARIVIDÈNCIA». MELCIOR COMES

Ver livro

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Ver livro