Cadascú a la seva i Déu contra tothom

Werner Herzog

Sinopse

Arrossegar un vaixell de vapor dalt d'una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d'ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d'altra manera, ha estat sempre a l'altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d'adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. 

Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d'una banda, repassa la seva carrera artística —tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules—, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d'una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l'art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món.

Disponível desde: 07/02/2024.

Comprimento de impressão: 352 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Diaris

Virginia Woolf

Els Diaris de Virginia Woolf condensats per un novel·lista. La selecció concebuda per Gonzalo Torné en mostra la completesa: el món interior s'hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L'ull que observa escriu a raig. L'univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s'imprimeixen les primeres edicions d'Eliot i Mansfield, abans no s'imposi el terror d'una victòria possible del nazisme.
Restituir aquesta vida i aquest caràcter és el repte que ha encarat Torné: calia un novel·lista per reflectir la doble aventura de viure i progressar com a artista amb tots els matisos i les ambivalències del sentiment. Traduïda amb foc i rigor per Carlota Gurt, aquesta selecció és un viatge a la intimitat d'un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l'obra que justifica el turment de viure.

Ver livro

Aterratge

Eva Piquer

La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
"Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
"L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
"Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

Ver livro

Eroica

Cristina Masanés

Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".

Ver livro

Candel - Vida de Paco Candel la...

Genís Sinca

L'origen del mite, les arrels de l'home

La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l'èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l'autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d'un barri que poca gent trepitjava i d'on ell no va voler marxar mai—; més enllà d'això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l'obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l'autor, trenats per la lectura profunda de l'obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.

«Va representar la incorporació del xarnego a l'hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán

Ver livro

La ruta blava - Viatge a les...

Josep Maria de Sagarra

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.

D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.

Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…

Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Ver livro

Passes per Palma

Anônimo

Palma és per a Biel Mesquida l'escenari de la seva educació sentimental, i lacanta perquè la coneix i l'ha viscuda a fons. Quants de llocs que recorda,conserva i ens relata!També evoca la padrina Joana i la seva mare Paulina, tan essencials en laformació de la seva sensibilitat palmesana que l'ha dut a crear-ne l'imaginarid'aquestes Passes. Al centre, hi posa el barri del Terreno, un lloc tan bell comcivilitzat, avui univers d'infantesa perdut. Són records i paisatges i històries dellocs i persones vertaderes de Ciutat presentades amb la senzillesa dels fetsmés íntims.Aquestes Passes per Palma ens porten el record de figures com el mestre Moll iel poeta Josep M. Llompart, i moments inesborrables com els protagonitzats perna Maria dels Ous i la Grace Kelly i el príncep Rainiero.Fet i fet, converteixen Palma en matèria literària lúcida i polifònica, amb què BielMesquida, picapedrer dels mots, i Jean Marie del Moral, artista de miradaafinada i sensible, han bastit una poètica de la ciutat, a voltes crítica, elegíacatambé, de temps i llocs perduts, i de personatges de tota casta que l'hantrepitjada. Una Palma tan sòlida que ja no es perdrà.Biel Mesquida no havia escrit mai abans un text tan memorialístic. Per primeravegada s'obre al lector parlant dels seus íntims i de moments fonamentals idecisius en la seva formació cultural i sentimental. Ens ofereix, doncs, un relatde gran nivell que Jean Marie del Moral completa amb la seva càmera i la sevamirada original.

Ver livro