Other books that might interest you

• 

  La dona sense vel - La idea...

  Yasmine Mohammed

  • 0
  • 0
  • 0

  Nascuda a Occident, al Canadà, però educada en un entorn islàmic fonamentalista, Yasmine Mohammed mai s'hi ha sentit com a casa. Ha patit en primera persona la polarització dels dos discursos dominants després de l'11-S: el que considera que la musulmana és la religió de la pau i el que no dubta que tots els que la professen són uns terroristes. Creu que totes dues posicions estan perillosament equivocades i, amb un peu a cada món, se situa prou lluny de tots dos per veure'ls objectivament, però és prou a prop per descriure'ls amb tota l'honestedat.
  L'autora, ara activista en favor dels drets humans a les comunitats musulmanes, explica la seva veritat, que parteix de la seva experiència, i contesta totes les preguntes, posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella.
  Un llibre important no només per la demolidora història personal que comparteix l'autora, sinó perquè la seva circumstància no és única. Una veu que han d'escoltar totes les persones que se sentin oprimides per poders que els neguen l'oportunitat de tenir una vida lliure.

  Show book

• 

  Teoria King Kong

  Virginie Despentes

  • 0
  • 4
  • 0

  "Escric en nom de les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de les ties bones. I començo per aquí perquè quedi clar: no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me."
  
  A partir de les seves pròpies vivències, Virginie Despentes elabora un manifest feminista combatiu i demolidor, un text desacomplexat i contundent que ataca sense pèls a la llengua el discurs benpensant sobre l'experiència femenina, el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia. Una injecció d'adrenalina.
  
  Amb pròleg de la poetessa Maria Cabrera.

  Show book

• 

  Contra els galileus

  Julià Emperador dit l'Apòstata

  • 0
  • 0
  • 0

  Para Juliano era evidente que el proyecto de restauración del imperio era indisoluble de la reconstrucción de la cultura que lo había engendrado: de la tradición, las ideas, la filosofía, la religión y el culto a los dioses. Esta restauración del estado romano y de la sociedad tradicional sólo sería sólida y eficaz si se eliminaban los factores que habían provocado la degeneración. Esta crítica del cristianismo en aras de la filosofía neoplatónica, el paganismo tradicional y el panteón grecolatino, se inscribe en una línea de polémica anticristiana temprana. Escrita en 363, «Contra los galileos», como denominaba los cristianos, se perdió probablemente como resultado de los decretos de Justiniano, pero se ha conservado gracias a su reproducción en la refutación de Cirilo («Contra Juliano»), patriarca de Alejandría y padre de la Iglesia del siglo V.

  Show book

• 

  Identitat (2a ed) - Converses...

  Zygmunt Bauman

  • 0
  • 0
  • 0

  «Identitat» és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l'existència social i individual. Es parla d'identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d'un país, d'una ciutat, d'Europa, de la identitat corporativa... Fins i tot, de vegades, es fa l'elogi d'una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d'identitat. Però, sobretot, poques vegades s'aclareix el contingut precís del terme. En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi (director de Il Manifesto), el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d'aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis 'relacionats amb el que en diu la modernitat líquida' en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte. La identitat, tot i el seu caràcter vague i ambivalent, esdevé un concepte clau per a entendre l'evolució de la vida social i personal en l'època contemporània, de creixent inseguretat i disgregació de vincles de sentit.

  Show book

• 

  Els meus cafès amb gent...

  Jordi Basté

  • 1
  • 0
  • 0

  Jordi Basté pregunta com la gent del carrer, s'emociona com el veí de l'escala, s'indigna com un conductor atrapat a les rondes, s'admira com un nen amb els èxits dels altres. I ho explica tot amb una senzillesa que ha seduït Catalunya, que ha convertit El món a RAC1 en el programa en català més escoltat de la història, líder ininterromput d'audiència des del 2009.
  Aquí Jordi Basté desvela tal com ragen els secrets del programa que dirigeix des del 2007, en un estil més parlat que escrit. Però el tema no és ell mateix ni els seus èxits, sinó les persones que ha conegut gràcies a la feina, amb qui ha compartit taules i converses, a dins i fora de l'estudi de RAC1. Hi desfilen els personatges més importants del país, els més coneguts, els més estimats, els més qüestionats i també els anònims que tenen alguna cosa per explicar. Perquè la ràdio és coral, una amalgama de veus diferents que entrexoquen i dringuen. Però això en Basté baixa del pedestal quan ho descriu, perquè sap que sense convidats ni equip no és ningú.
  Aquest llibre podria ser una història formal del programa, però s'ha estimat més ser-ho com a successió de retrats i trobades, de cafès i àpats, de converses espurnejants que mereixerien formar part d'un guió de pel·lícula. Fresc, espontani, viu, estimulant... Visca el Basté i visca la ràdio!

  Show book

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Show book