Otros libros que te pueden interesar

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Ver libro

• 

  La terra s'ho porta No han donat...

  Núria Cadenes

  • 0
  • 0
  • 0

  La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L'home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D'aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se'ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
  «La Quimeta toca l'ase i pensa que l'única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s'accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».
  
  El retorn a la ficció d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.
  Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra. 

  Ver libro

• 

  El dia de l'ós

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la on el passat i el present conflueixen i es barregen. Bernadette viu exiliada a Barcelona. El seu poble natal, Prats de Molló, viu sotmès a les forces de l'exèrcit francès. Però quan un fax l'avisa del suïcidi de la seva mare, ha de tornar per cuidar del cos. Mentre la Bernadette fa un viatge a la seva infància, una altra aparició trasbalsarà el poble: després de segles d'absència, un ós del Pirineu retorna.

  Ver libro

• 

  La pell del món

  Xavier Mas Craviotto

  • 1
  • 0
  • 0

  "I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra."
  
  Una dona s'està morint. En una habitació blanca i trista d'hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d'enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l'hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n'allunyés, han continuat existint sense ella. 
  
  La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d'unes vides mal viscudes i la desfeta d'una família en la qual dos germans lluiten per entendre's.

  Ver libro

• 

  Shy

  Max Porter

  • 0
  • 0
  • 0

  De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

  Ver libro

• 

  Exhalació

  Tim Winton, Joana Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  En Bruce Pike, conegut com a Pikelet, creix en un petit poble d'una bellesa esfereïdora i salvatge on, a la nit, el rugit de les onades alimenta els seus somnis d'aventura. És un adolescent solitari i introvertit fins que topa amb en Loonie, un noi de la seva edat que va pel mal camí, i es fan amics. En Loonie l'arrossega fins a la platja, territori que els seus pares li han prohibit trepitjar, i junts passen els dies, van a escola, fan campana i competeixen a veure qui aguanta més sota l'aigua. Un dia, al mar, coneixen en Sando, un antic campió de surf de trenta-sis anys que ha viatjat per tot el món perseguint amb la seva planxa l'onada més alta, posant-se en llocs perillosos i en situacions extremes. Fascinats per aquesta llegenda del surf, els nois descobriran l'èxtasi de l'ofec, trencaran les regles, s'enfrontaran a perills que no poden ni imaginar i, sense adonar-se'n, rivalitzaran per l'atenció d'en Sando. Poètica i extraordinària, d'una violència sorda, Exhalació és una novel·la de formació plena de la passió i de les foguerades pròpies de la joventut, d'amistats i traïcions adolescents; un cant a l'addicció a les onades i al risc, i també a la sensualitat del primer amor.

  Ver libro