Otros libros que te pueden interesar

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Ver libro

• 

  L'estiu passat - Una geografia...

  Joan Safont i Plumed

  • 0
  • 0
  • 0

  Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.
  
  
  Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

  Ver libro

• 

  Per què alguns homes odien les...

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  Traducció de Míriam Cano
  
  Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta.
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

  Ver libro

• 

  Tres desitjos abans de morir -...

  Espartac Peran

  • 0
  • 0
  • 0

  «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

  Ver libro

• 

  Una posteritat de paper -...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

  Ver libro

• 

  La ruta blava - Viatge a les...

  Josep Maria de Sagarra

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
  
  D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
  
  Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
  
  Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

  Ver libro