Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  A passes cegues per la terra

  Leib Ròkhman

  • 0
  • 0
  • 0

  Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
  ¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
  Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
  Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

  Ver livro

• 

  Pregària a Prosèrpina

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Si un home, o un poble, no són capaços de canviar la seva ànima, sucumbiran inevitablement al seu destí.» Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare. En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra. Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República? A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.

  Ver livro

• 

  Tragèdia siciliana

  Ottavio Cappellani

  • 0
  • 0
  • 0

  Alfio Turrisi és un digne representant de la nova màfia catanesa del segle XXI: pallús i embrillantinat però amb màster a Londres, d'on ha tret les maneres de gentleman i un luxós Aston Martin. Està enamorat de la glamurosa Betty, superb exemplar de barbie siciliana. Però hi ha un petit inconvenient: és la filla consentida de Turi Pirrotta, cap local de la màfia tradicional, la de samarreta imperi i pistola frenètica. Dues visions contraposades del negoci més pròsper d'Itàlia que desencadenen una versió mediterrània de Romeu i Julieta. Però l'illa, ai las, ja no és la de l'època del Gattopardo: avui qualsevol tragèdia corre el perill de desembocar en farsa. O era a l'inrevés?
  
  Ottavio Cappellani ens regala una mirada teatral de la Sicília d'avui dia, una desfilada d'aristòcrates pollosos, polítics analfabets, gàngsters ineptes i dramaturgs ploramiques que faria avergonyir (o cargolar-se de riure) Tomasi di Lampedusa i Pirandello. Una comèdia parapolicíaca exuberant i escenogràfica. La Sicília que no ens pensàvem que pogués existir. En efecte: una farsa.

  Ver livro

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Ver livro

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Ver livro

• 

  Ocàs i fascinació

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.

  Ver livro