Otros libros que te pueden interesar

• 

  La lectura com a pregària -...

  Joan Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica.
  
  «Textos breus i substanciosos»
  
  Jordi Llavina
  
  «Un llibre altament recomanable» 
  
  Francesc-Marc Álvaro
  
  «Sé que demà, si estic encara cridat al territori que conec i que coneixem, estiraré el braç i trobaré el llibre d'en Mèlich al meu costat decidit a torbar-me, a sacsejar les seguretats que em podem immunitzar davant la presència de l'altre»
  
  Jaume Cela
  
  «Un dels llibres més peculiars que han sotraguejat —o, si més no, remogut— les plàcides aigües de la nostra literatura»
  
  Àlex Susanna

  Ver libro

• 

  Figura d'assaig

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  «La crítica dona a una societat consciència de la seva literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d'implicacions morals, i la figura exacta d'un poble que també així fa la seva història».
  Si Joan Fuster és «un autèntic professor de lectura», com ens diu Antoni Martí Monterde, aquest volum voldria esdevenir-ne una escola; una escola de lectura. Per a un llibre hi ha pocs reptes tan importants com aquest. Des del seu escriptori, l'autor de Sueca va ser un dels grans creadors de llibertat que han tingut les lletres catalanes, un escriptor majúscul que no acabarem mai de celebrar. Aquesta antologia se centra en aquest Fuster lector, el més ric i apassionant; el que conjuga el comentari històric i polític en la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig. Perquè Fuster és, per damunt de tot, una figura d'assaig.
  Selecció i pròleg d'Antoni Martí Monterde.

  Ver libro

• 

  Compte i raó - La hisenda...

  Vicent Giménez Chornet

  • 0
  • 0
  • 0

  La prosperitat de la ciutat de València al segle XVIII contrasta paradoxalment amb un Ajuntament immergit en un deute municipal que arrossega des d'època foral. L'interès d'aquest treball rau precisament en l'anàlisi detallada dels motius d'aquesta crisi que anquilosa l'activitat econòmica municipal, i en el rigor de les dades, tant dels ingressos municipals com de la destinació de les despeses (la mateixa administració, festes, beneficència, obres públiques, sanitat, educació, etc.). Tot això, en el marc d'una monarquia absoluta que no permet a l'Ajuntament disposar d'autonomia en les seues decisions econòmiques.

  Ver libro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver libro

• 

  Els herois de Vandellòs I - La...

  Manel Riu

  • 0
  • 0
  • 0

  El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
  A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
  Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
  «Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
  —Carlota Rubio, El País
  «Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
  —Neus Bonet, Catalunya Ràdio
  «Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
  —Asier Ávila, guionista

  Ver libro

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Ver libro