Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La senda dels lladres -...

  Manel Arcos i Martínez

  • 0
  • 0
  • 0

  A la primeria del segle XIX, l'Estat borbònic, imposat des de la Nova Planta, fa aigües per totes bandes. En matèria d'ordre públic, les institucions judicials i militars han perdut el control sobre l'ús de tota classe d'armes, permeses i prohibides. Davant aquesta fallida del poder, el bandolerisme s'arrela a l'àmbit rural i, especialment, a l'àrea compresa entre el Mondúver i el Montgó. Ací, hi ha una sèrie d'homes, com ara Joan Berenguer de Fèlix, el Rajoler d'Ador, Marcel·la, el Valent, Frares, Antoni Sala o l'Agre, que es resisteixen a obeir i decideixen rebel·lar-se. Les colles de roders exerceixen un domini aclaparador en camins i despoblats. La senda dels lladres, XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació històrica, reconstrueix els episodis protagonitzats per una mena d'aventurers romàntics que s'ho juguen tot a cara o creu.

  Ver livro

• 

  No t'espanti aquest vent -...

  Lluc Vilar i Salellas

  • 0
  • 0
  • 0

  "Expressat per mi, fet entre molts." Així entén Lluc Salellas la seva manera d'actuar en política i també el contingut d'aquest llibre: hi tracta "tot allò que em sembla fonamental del jardí de la utopia per portar-ho a la realitat del nostre dia a dia". Construeix així, des de la reflexió i pouant en les seves experiències, un punt de partida per atacar des de l'esquerra els grans problemes de la nostra societat.
  
  Començant per les persones –l'autèntic eix central del seu pensament polític–, seguint per les institucions i les actuacions públiques que han de garantir un tracte equitatiu a tots ciutadans en aquest món global i acabant en la lluita contra les mentalitats tancades que impedeixen avançar cap a una societat millor, Salellas perfila una proposta de país, sense oblidar com s'hi ha d'arribar.
  
  "En Lluc ens diu, a mi i a tots els porucs, per edat o per idiosincràsia personal, que no tinguem por. Ens diu que aquest món tan convuls el podem ordenar, que a aquest vendaval que sembla voler endur-s'ho tot li podem plantar cara. (...) És un llibre ple d'alegria." [Narcís Comadira, al pròleg]

  Ver livro

• 

  Captius i senyors de captius a...

  Antoni Ferrer Abárzuza

  • 0
  • 0
  • 0

  Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.

  Ver livro

• 

  Cristòfor Colom i l'Amèrica...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  El present volum inclou una selecció d'assaigs ja publicats de Jordi Bilbeny, que ara, amb una nova visió de conjunt, esdevenen un relat únic i revelador sobre la intervenció dels estats catalans en la descoberta i conquesta del Nou Món en un període que abraça de l'any 1475 fins al 1516.
  Un recorregut exhaustiu i documentat per temes cabdals del passat que ens parlen de la identitat i la llengua de Cristòfor Colom i la seva tripulació; la participació catalana en els preparatius de les primeres expedicions colombines i posterior formació del govern de les Índies; la moneda utilitzada per sufragar totes les despeses; la importància del Consolat de Mar, la Llotja i la Casa de Contractació de Barcelona; els virreis catalans i els virregnats americans; i el testament dels Reis Catòlics. Una obra que també ens endinsa en el fascinant món de la ciència nàutica i el rellevant paper dels cosmògrafs catalans.
  En aquesta cerca incansable per desvelar la veritat que s'amaga més enllà del discurs oficial, l'autor proposa una vegada «repensar els fets. Tornar a les fonts. Comparar els relats primitius i posar-hi nova llum, coherència i sentit. Com si l'estudi, el dubte metòdic, el sentit crític i la contrastació de dades no s'haguessin extingit ni llançat a la foguera de totes les vanitats».

  Ver livro

• 

  Com vaig arribar a ser rei

  I Jaume

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix,amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel.la oients i lectors.
  Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes ircumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final del volum

  Ver livro

• 

  Constel·lacions postmodernes

  Enric Balaguer

  • 0
  • 0
  • 0

  Recull d'assaigs sobre temes diversos relacionats amb la cultura contemporània en el sentit més general, amb un fons que remet al perfil d'arquetips presents en la nostra societat en les darreres dècades. Hi destaca l'individu narcisista i hedonista, marca de l'individualisme de factura més recent analitzat per Sennett i Lipovestky. L'aproximació a una sensibilitat postmoderna definida per la inestabilitat psicològica i afectiva, per l'esborrament de referents sòlids, és el rerefons d'una bona part de les incursions: el cinema d'Isabel Coixet, les novel·les de Francesc Bodí o Josep Lozano, l'obra de Michel Houellebecq, la poesia de Joan Margarit o la mirada crítica sobre la creació de John Berger. Tot plegat, sota la inspiració de Walter Benjamin, de qui l'autor reivindica la manera d'observar la diversitat de manifestacions culturals i l'atenció a la paraula i la imatge.

  Ver livro