Otros libros que te pueden interesar

• 

  Vents més salvatges

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

  Ver libro

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Ver libro

• 

  Olivetti Moulinex Chaffoteaux et...

  Quim Monzó

  • 0
  • 11
  • 0

  «Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
  The New York Times, Nova York
  «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord».
  World Literature Today, Oklahoma

  Ver libro

• 

  Cares i noms - 19 microrelats

  Jaume Nualart Vilaplana

  • 0
  • 0
  • 0

  19 mixrorelats llegits per 19 veus molt diferents amb 19 situacions a on hi ha cares i noms

  Ver libro

• 

  L'última nit

  James Salter

  • 0
  • 1
  • 0

  Famós pel seu estil depuradíssim i precís, i per la seva profunditat psicològica i emocional, James Salter és un dels grans escriptors nord-americans contemporanis, fins ara mai traduït al català. L'última nit, un recull de deu relats magistrals, n'és una prova claríssima: a partir del retrat íntim de les relacions entre homes i dones, Salter retrata matrimonis que trontollen i relacions que s'ensorren, i explora temes com l'amor i el desamor, l'engany i el desengany, la incomunicació, la soledat o la passió. Sobri, subtil i afilat però mai inaccessible, capaç d'il·luminar les foscors que s'amaguen darrere les parelles aparentment convencionals i amb un talent especial per als diàlegs vius i directes, Salter s'ha guanyat un lloc a la prestatgeria dels imprescindibles de la literatura universal.

  Ver libro

• 

  Un gat negre al jardí - Premi...

  Irene Zurrón

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d'arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s'encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s'envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d'Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s'esforcen fins a l'absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.
  
  El jurat en va destacar «l'estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d'uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».

  Ver libro