Other books that might interest you

• 

  L'art de perdre - Antologia de...

  Manuel Pérez Saldanya

  • 0
  • 0
  • 0

  La proposta de traducció presentada en aquest llibre per Manuel Pérez Saldanya i Michael Pratt comporta una sèrie de problemes assumits de bell antuvi. La seva coherència com a antologia es basa en una fórmula compositiva, la villanella, pràcticament desconeguda en la nostra tradició poètica. La dificultat de traslladar, doncs, una forma lírica sense referents de creació en la nostra literatura ha deixat en mans dels traductors tot un camp d'opcions major que l'habitual. D'altra banda, el mateix criteri formal implica el plantejament de nous punts de coherència del text de partida. No es tracta pas de considerar simplement la integritat en l'estil d'un autor o de revelar la presència d'elements contextuals o històrics (o, fins i tot, l'adscripció a corrents literaris concrets) que puguin referir-se als poemes. Cal, per contra, tractar d'ajustar i dotar de cohesió aquests poemes a partir d'un nou sistema en el qual la traducció ha de crear opcions per a l'adaptació d'una forma poètica relativament estranya. D'aquesta manera, la proposta es presenta com una possibilitat que haurà de ser estudiada en la recerca de fórmules vàlides de versió al català i que haurà de crear un camp d'equivalències que permeti la possible consideració i difusió d'aquesta forma poètica.

  Show book

• 

  Visc i visc i visc

  Maggie O'Farrell

  • 0
  • 1
  • 0

  Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
  Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

  Show book

• 

  El viatge per l'est

  Christine Angot

  • 0
  • 0
  • 0

  Una crua reconstrucció literària de l’incest que va patir l’autora de mans del pare.  
  Amb aquesta punyent novel·la autobiogràfica, Christine Angot reprèn un tema central en la seva vida i la seva literatura: l’incest, els abusos que va patir per part del seu pare, un home d’èxit –membre del servei de traducció del Consell d’Europa–, des de la preadolescència fins a la vida adulta, quan ja estava casada. 
  Angot ha tractat la qüestió des de diversos punts de vista a L’Inceste, Una setmana de vacances –publicada en aquesta col·lecció– i Un amour impossible. Ara, a El viatge per l’est, posa tot el focus en la filla, la víctima de l’abús. És des de la seva perspectiva que es narra la història, encara que potser caldria parlar de perspectives, ja que se succeeixen la visió de la nena, la de l’adolescent i la de la dona adulta. 
  Aquesta és la història dels fets que marquen una vida, una història de solitud i silencis. És també, potser, la novel·la amb què Angot aconsegueix tancar per fi la ferida. El llibre s’ha convertit en un esdeveniment literari a França i ha estat guardonat amb els premis Médicis i Les Inrockuptibles del 2021.

  Show book

• 

  Esquizo

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Esquizo és, més que un llibre, un altaveu per dónar la paraula a aquells que normalment no la tenen. El llibre recull quinze testimonis reals d'esquizofrènics i familiars que conviuem amb la malaltia, quinze relats que parlen del rebuig social de la malaltia, del dolor i el neguit que pateixen els que la viuen dia a dia. En Ricard Ruiz Garzón fa una tasca importantíssima per allunyar prejudicis i contribuir a la desaparició de l'estigma que s'associa amb aquesta malaltia i ho fa donant veu als propis personatges d'aquesta història. Una aproximació testimonial intimista, punyent i gens complaent sobre la malaltia i tot el que l'envolta.-

  Show book

• 

  L'illa de la infantesa - La meva...

  Karl Ove Knausgård

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'illa de la infantesa, el tercer volum del sextet La meva lluita, Karl Ove Knausgård explora els anys d'infantesa, l'època de la fragilitat, les emocions desbordades, l'aprenentatge constant i la vitalitat inesgotable, quan tot passa per primera vegada i tant els èxits com els fracassos resulten terriblement colpidors. Karl Ove, amb set anys i immers en un món en què els adults, omnipresents, ocupen una posició prevalent i poderosa, s'enfronta al primer curs escolar amb una barreja d'excitació delirant i por paralitzadora, mentre la relació amb els seus pares —la mare, benèvola, càlida, tranquil·la; el pare, cruel i impacient— marca el ritme dels seus dies.
  L'illa de la infantesa és un llibre sobre la família i la memòria, i sobre els abismes que separen els somnis infantils de la realitat adulta. Knausgård ha creat una història universal sobre la lluita del dia a dia que tots sostenim al llarg de la vida, una obra profunda i enlluernadora en què cada volum es pot llegir de manera independent o com a part d'un projecte magistral.

  Show book

• 

  El tumor

  Toni Soler

  • 0
  • 0
  • 0

  «El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» 
  El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot. 
  Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

  Show book