Otros libros que te pueden interesar

• 

  La biblioteca d'Arkham - Mites...

  H. P. Lovecraft

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l'essència de tots aquells terrors d'espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l'honor d'haver-ne estat l'inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat incommensurable, fins al punt que s'ha acabat convertint en un autèntic autor de culte.
  Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d'alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d'entrada als seus horrors còsmics.

  Ver libro

• 

  BLACKWATER I La riuada

  Michael McDowell

  • 0
  • 1
  • 0

  Descobreix el primer volum de la saga Blackwater.
  Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
  
  «Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.»
  STEPHEN KING
  «Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.»
  ROBERT SHAPLEN, THE NEW YORK TIMES
  
  Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi.

  Ver libro

• 

  Les petites vampires

  Maria Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  La Natàlia té quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l'estiu i veure l'Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta i ha patit des de petita la por i l'hostilitat dels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions principals de l'Emma: l'amor a la seva cosina Candela i l'odi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobús en què viatja la Natàlia camí del poble hi puja el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar familiar: el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l'angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gòtica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancúnia que s'amaguen a dins les cases d'un poble petit i claustrofòbic.

  Ver libro

• 

  Peixos

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  La nova heroïna d'Eva Baltasar s'enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l'amor a primera vista. "L'escala fosca del desig no té barana" va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s'hi estimba daltabaix. "Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m'hi he trobat— que l'escriptura no allibera res." La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d'un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s'atura. "I penso. És ella, penso." Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l'infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d'una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l'enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill. "Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert "Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor "Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar "El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou." Blanca Llum Vidal a Catorze "Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo." Noelia Ramírez a El País "Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident."Nadal Suau a El Cultural "Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier"Bruno Padilla del Valle a Mercurio "La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada" Marta Domínguez a Página Dos "La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa." Julià Guillamon a La Vanguardia "Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual." Anna Guitart al Diari ARA.

  Ver libro

• 

  13 relats descocertants

  SANTI CASAS MARTÍN

  • 0
  • 0
  • 0

  13 Relats desconcertants és una col·lecció de contes breus que conbinen el terror psicològic, l'humor macabre i la crítica subtil al món que ens envolta

  Ver libro

• 

  El corb burleta - Contes...

  Edgar Allan Poe

  • 0
  • 1
  • 0

  Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un.
  
  «Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».

  Ver libro