Verlag: Comanegra
Aquesta és la setena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
L'Àngel, home de bé, empresari d'èxit i alcalde d'un poble petit com tants d'altres, mor inesperadament. Aquest fet esquitxa de manera diversa un ventall de personatges que es veuen, poc o molt, afectats per la pèrdua o per les oportunitats que genera aquest canvi. Amb una prosa directa i eficaç, l'autora ens ofereix una visió calidoscòpica de la varietat de sentiments que les circumstàncies de cadascú fan aflorar: dolor, enyorança, agraïment, desig, anhel, però també enveja, ambició, por, ressentiment. No hi trobarem només els fills, els germans, les amants. També hi ha infants innocents, perdularis patètics, artistes en precari, adolescents plens de vida. Hi ha glamur i hi ha misèria. Hi ha tendresa i hi ha humor. La narració no gira al voltant d'un únic protagonista, sinó que cada capítol explora, amb delicada empatia, una faceta d'aquest personatge complex que som cadascú de nosaltres.Zum Buch
Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, TéléramaZum Buch
"La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units", Tennessee Williams Rellotge sense agulles és l'última novel·la de Carson McCullers, publicada l'any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra —la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat— i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, "una història de resposta i responsabilitat d'un home confrontat amb la seva humanitat", en paraules de l'autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d'una obra tan breu com imprescindible d'una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX.Zum Buch
«Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur». El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d'una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d'aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d'una vida única; que som una espècie d'intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d'una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.Zum Buch
Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls. Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.Zum Buch
A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera. Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana. "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". Del pròleg d'Anna Maria Villalonga "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica". De l'epíleg d'Stewart KingZum Buch
