Other books that might interest you

• 

  Pau VI - Evangeli i alegria

  Bernabé Dalmau Ribalta

  • 0
  • 0
  • 0

  Els mots Evangeli i alegria annexats en el títol d'aquest llibre al nom del papa Montini són els conceptes amb què el papa Francesc exposà el text programàtic del seu pontificat. No es tracta de presentar Pau VI com un precursor de Francesc –cosa que, a més d'anacrònica, seria injusta–, sinó de veure com en l'afaiçonament de la personalitat pastoral del papa actual hi ha unes arrels que ell ha pouat del magisteri del qui ara serà sant. I aquest serà l'objectiu primordial d'aquest llibre, per enllaçar, així, l'esdeveniment de la canonització del papa Montini amb el moment present de la vida de l'Església liderada pel papa Francesc, que no ha dubtat d'afirmar: "Soc el primer papa que no ha pres part en el Concili i el primer que ha estudiat la teologia en el postconcili i, en aquell temps, per a nosaltres la gran llum era Pau VI".

  Show book

• 

  Rescatar la Litúrgia

  José Manuel Bernal Llorente

  • 0
  • 0
  • 0

  Revitalitzar la celebració litúrgica en el si de les nostres Esglésies: aquest és lobjectiu dels articles que José Manuel Bernal ha anat escrivint en el seu blog personal i que shan aplegat en aquest llibre. Es tracta descrits breus i incisius, que plantegen preguntes de vegades incòmodes o que intenten respondre qüestions que els cristians ens hem plantejat un dia o altre. Contribueixen de forma molt accessible, en qualsevol cas, a una formació en matèria litúrgica cada vegada més necessària a les nostres comunitats. Aconseguir que la litúrgia sigui viscuda com el centre de la vida cristiana, "perquè la gent, a les celebracions, sigui conscient del que fa, que els signes siguin expressius dalguna cosa, que la participació en lEucaristia porti al compromís amb els germans, a la conversió personal, al repartiment solidari dels béns, a la fraternitat entranyable amb els més pobres", és la principal preocupació de lautor.

  Show book

• 

  Els jueus catalans - La història...

  Manuel Forcano

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s'organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n'ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d'enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra.
  
  • Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea.
  
  • Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d'un jueu.
  
  • Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys.
  
  • Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada "Mare d'Israel".
  
  • Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d'una gran influència a tot el món jueu.
  
  • La primera comunitat jueva moderna de l'Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona.
  
  Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l'actualitat.

  Show book

• 

  La força de la vocació - La vida...

  Fernando Prado Ayuso

  • 0
  • 0
  • 0

  Les persones consagrades hem d'aprendre l'art del diàleg i del discerniment en comú. Ens convé practicar un 'apostolat de l'escolta'. Saber escoltar és fonamental".Hi ha molts capellans, religiosos i religioses que no saben escoltar. I em pregunto: si no saps escoltar el teu germà o germana que tens a prop, com escoltaràs Déu, a qui no tens directament al davant?

  Show book

• 

  No soc aquí

  Anna Ballbona

  • 0
  • 2
  • 0

  Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.  
  Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida. 
  La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps. 
  Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar. 

  Show book

• 

  La casa de les petites alegries

  David Masobro

  • 0
  • 0
  • 0

  'De ben jove ja tenia la inquietud de donar conversa i ajudar persones que vivien al carrer. Sempre he tingut la intuïció que tots els homes i dones formem part d'una gran família i que els que estem millor hem d'ajudar els més febles. Aquesta idea es va transformar en vivència profunda quan vaig tenir la joia de conèixer Jesucrist i la seva manera de tractar i estimar els més petits. Després de diverses experiències, em vaig decidir a dedicar part del meu temps lliure a acompanyar malalts mentals. Des de l'any 2001 col·laboro setmanalment en un hospital psiquiàtric a través d'una associació que es dedica a l'acompanyament de malalts als hospitals. Hi vaig acompanyat de la meva dona i us podem dir que, tot i haver vist situacions ben dures, anar a l'hospital psiquiàtric ha estat per a nosaltres una autèntica escola d'estimació i gratuïtat'. Així explica l'autor l'origen de les històries que llegireu en aquest llibre, unes històries tendres i dures alhora, i que són una magnífica aproximació a una realitat que val la pena conèixer més del que habitualment la coneixem.  David Masobro García (Barcelona, 1970) és laic, casat, membre del Pradó i llicenciat en Estudis Eclesiàstics. Va estar al Seminari de Barcelona dels 22 als 26 anys. Actualment treballa com a administratiu a la Delegació de Pastoral Social de l'arquebisbat de Barcelona i és també secretari del cardenal arquebisbe emèrit. I des de l'any 2001 col·labora en un hospital psiquiàtric en l'acompanyament de malalts.

  Show book