Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes

Llucia Ramis

Summary

Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’aquest llibre ha quedat inesperadament a l’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, l’exercici memorístic li revelarà molt més: en la contemplació dels records –lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica– hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de l’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor», com va dir-ne José Carlos Llop. 
A mig camí entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que s’encadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes –publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’autora– perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.

Available since: 06/08/2022.

Print length: 240 pages.

Other books that might interest you

Els llibres de Consells de la...

AA VVAA

L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.

Show book

L'explosió de Capità Arenas - La...

Santiago Vilanova

La nit del 6 de març de 1972 s'esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S'intenta desviar l'atenció de l'opinió pública dient que l'explosió està relacionada amb un grup d'extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant.
Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural, n'era el responsable.
Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l'indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes.
L'explosió de Capità Arenas, el primer títol que publiquem sota la col·lecció Apostroph Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la, una qüestió que està, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat com posen de manifest casos com el Castor, a les Terres de l'Ebre.

Show book

Jacques Rancière: L'assaig de la...

Xavier Bassas

Explicar el pensament polític de Jacques Rancière és un acte contradictori. Explicar és, de fet, una acció que sotmet una intel·ligència al camí de coneixement que una altra intel·ligència imposa. Explicar és, doncs, un acció que crea desigualtat, dues intel·ligències, dos tipus d'homes: els que saben i els que no saben. I el pensament de Rancière rebutja l'explicació, precisament, perquè està fonamentat en una igualtat radical. Com "explicar" aquí, doncs, el pensament de Jacques Rancière?
Diguem que hi ha d'altres formes d'aprendre que no passen per l'explicació, com també hi ha d'altres maneres de pensar la política que no són, com es practica avui en dia, la gestió de poder, recursos i interessos per part d'uns experts o professionals.
En el pensament de Rancière, la política és efectivament una pràctica d'igualtat, escenes i moments en què qualsevol té la capacitat d'emancipar-se, és a dir, de desfer la naturalitat d'un consens jerarquitzat. Portant a l'extrem aquesta igualtat, tota jerarquia resulta llavors contingent, la política no té fonament i, així, la democràcia esdevé anàrquica.

Show book

Cartes a un jove escriptor

Colum McCann

Colum McCann, guanyador de diversos premis literaris i escriptor reconegut arreu del món, ha exercit durant vint anys de professor d'escriptura creativa a Nova York. A partir de la seva experiència en el terreny literari, i també en el docent, ens brinda cinquanta-dos assajos curts, cinquanta-dues cartes a joves escriptors —seguint les passes de Rainer Maria Rilke— sobre l'ofici d'escriure; des del lloc on escriure, com encarar la pàgina en blanc, la dedicació i la constància o la importància de la primera frase fins a com triar un agent literari, què demanar de la relació amb un editor i com gestionar els crítics literaris. Cartes a un jove escriptor és un recull il·luminador i elegant, clar, útil i precís, un homenatge al poder del llenguatge i una crida al compromís ineludible amb l'ofici.

Show book

La ciència i la política

Max Weber

«La ciencia como vocación y profesión» y «La política como vocación y profesión», recogidas aquí bajo el título conjunto de La ciència i la política, son dos conferencias pronunciadas por Max Weber ante los universitarios de Munich, y publicadas en el año 1919. El impacto sobre el auditorio fue sensacional y desde entonces estos dos textos se han convertido en un clásico de referencia, donde se hace un análisis frío y al mismo tiempo apasionado de la naturaleza y exigencias altamente diferenciadas, e incluso antagónicas, de dos actividades humanas tan distantes, pero imbricadas, como la ciencia y la política. Sin embargo, en estas páginas de Max Weber, de gran rigor analítico y donde abunda la información concreta sobre la organización del saber o sobre la estructura y las formas de la política, encontramos mucho más. Contienen también un diagnóstico lleno de lucidez de la Europa contemporánea, de sus dilemas y desgarramientos, una visión sin concesiones de la institución universitaria, una mirada descarnada a las realidades del poder y una conceptualización canónica de los tipos de dominación y de la relación entre ética y política. Leídas a lo largo de generaciones, inspiración de debates teóricos y metodológicos memorables, estas páginas se han convertido en textos «filosóficos» clave para la comprensión del pensamiento de Max Weber. Son como una síntesis indeciblemente densa, riquísima, de las líneas maestras de su reflexión sobre la cultura occidental. El interés que conserven para nosotros, europeos del siglo XXI, va mucho más allá de los aspectos eruditos. La vigencia de la aportación weberiana queda cifrada en la perentoriedad excitada e insoluble de los interrogantes que nos plantea.

Show book

La vida el temps el món: sis...

Pere Antoni Pons

La rellevància de Joan F. Mira dins el món de la literatura i la cultura catalanes es fonamenta en una raó òbvia i evident: l'envergadura de la seua obra literària i intel·lectual, la massa de feina 'molt àmplia i sòlida' que ha fet durant quaranta anys. Tanmateix, potser el que més el singularitza és la seua condició d'escriptor i pensador tot terreny, que se sap moure, sense contradicció, entre els extrems del compromís ideològic i de l'erudició solitària, i el qual és capaç de sentir-se igualment còmode tant si fa un discurs en un míting polític com si remena, furga i investiga entre les lleixes de la biblioteca del Vaticà. Al llarg de sis dies de conversa, el periodista i escriptor Pere Antoni Pons aconsegueix un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix.

Show book