Otros libros que te pueden interesar

• 

  La loteria i altres contes

  Shirley Jackson

  • 0
  • 0
  • 0

  «La loteria», un conte inquietant i duríssim, es va publicar per primera vegada a la revista americana The New Yorker l'any 1948 i va provocar un escàndol majúscul, Shirley Jackson va rebre una allau de cartes de lectors indignats i la revista va perdre un nombre considerable de subscriptors ofesos per la crítica cruel i esfereïdora a la mentalitat tancada, conservadora i hipòcrita de l'Amèrica profunda. Aquest és un dels temes centrals de l'obra de l'autora i el fil que vertebra aquest conjunt de relats, que exploren també la bogeria, l'alienació i l'horror que s'amaga a dins de cada casa, al centre de cada família, al cor de nosaltres mateixos. Jackson és absolutament genial mostrant l'alegria amarga, la crueltat banal, el desassossec de les vides malgastades i l'horror que batega en la calma quotidiana: cada un dels relats que teniu a les mans posen els pèls de punta.

  Ver libro

• 

  En Machu el petit heroi

  Mireia Segarra

  • 0
  • 0
  • 0

  En Machu era feliç al costat de la seva mare, però un dia va aparèixer un home i se'l va endur dins d'una caixa, junt amb la seva germana. Poc després una noia va trobar-los abandonats i de seguida els va portar a la protectora, on començaria per a ells un viatge tan complicat com inspirador.

  Ver libro

• 

  El corb burleta - Contes...

  Edgar Allan Poe

  • 0
  • 1
  • 0

  Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un.
  
  «Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».

  Ver libro

• 

  Una cançó de pluja

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'aquesta novel la és ferrenya, tendra i obstinada. Una orangutana, l'única que aconsegueix fugir del vaixell on l'han empresonat. Comença un periple per tornar a casa seva. L'acompanyen els records dels companys, fantasmes bondadosos. I entre la llum dels pobles i la remor de les màquines és una mitologia ancestral que es desplega. Fins al cor de la selva, on topa amb la maldat dels humans.

  Ver libro

• 

  Planilàndia - Una novel·la amb...

  Edwin A. Abbott

  • 0
  • 0
  • 0

  Benvinguts a Planilàndia, el país de les dues dimensions. Benvinguts a les seves tradicions, a les seves lleis, a la seva religió i a la seva història, totes elles producte de la més estricta tradició angular que regeix les vides de cadascun dels seus poliedres; des de la del més miserable dels triangles irregulars fins a la del més savi dels Cercles. Això sí: no poseu mai en dubte cap de les seves Veritats Matemàtiques, no goseu qüestionar la dimensionalitat de les coses, no us atreviu a somiar dimensions possibles. El pes de la llei pot caure sobre vostre de manera implacable...
  Planilàndia és una de les paràboles socials més enginyoses que s'han escrit. La condició bidimensional del món de Planilàndia funciona com una eficaç sàtira de l'estretor de mires d'una societat regida per una elit satisfeta de si mateixa, el prestigi de la qual es fonamenta en la desigualtat més institucionalitzada.
  Després de més de cent anys de la seva publicació, Planilàndia és un imprescindible relat de desbordant enginy matemàtic alhora que una inquietant i aguda sàtira social.

  Ver libro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver libro