Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  L'atzar i les ombres

  Julià de Jòdar

  • 0
  • 1
  • 0

  «PER MÉS QUE ELS ESPERITS ALTRUISTES PROPUGNIN LA FRATERNITAT UNIVERSAL ENTRE ELS ÉSSERS HUMANS, LA GENT EDUCADA SAP ADOBAR-SE L'AMOR, MENTRE QUE LA POBRA GENT SE L'HA D'EMPASSAR CRU».
  
  Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l'ésser humà. Tres novel·les d'aprenentatge d'un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L'àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada —de fet, reescrita— per l'autor.

  Ver livro

• 

  Mirall trencat

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això."
  
  Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.
  
  "Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme." Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991)
  Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

  Ver livro

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Ver livro

• 

  La balada dels ocells de muntanya

  Can Xue

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan una persona desapareix com un raig de llum dins d'una paret, ¿què significa el temps per a ella?» Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és el que sembla perquè som a la frontera entre els somnis i la realitat. Un fascinant i irresistible univers on els miralls no reflecteixen els rostres, els personatges caminen sense deixar petjades sobre la neu i on rebrem la visita dels homes gat si pugem fins a la planta prohibida d'un hospital..

  Ver livro

• 

  Dolça - A la Torre de Fang

  Antoni Veciana

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Ressegueix el destí de la comtessa des que abandona el paradís terrenal de la Provença, fins a la seva mort en la terra de frontera que era la Catalunya del segle XII.
  
  «Dolça» és una novel·la obscura i misteriosa com els temps que relata, en què la violència fundacional d'una nació s'estén del camp de batalla a la cambra comtal. A Dolça la història i la llegenda es devoren mútuament, la poesia trobadoresca i l'erotisme es fusionen amb la màgia negra i el sexe ritual, i la llengua de frontera clama desitjos de venjança i llibertat.
  
  Si Antoni Veciana va escriure «Nicolau» amb aigua de mar, ara utilitza el fang, la sang i la pols del camí per convertir Dolça de Provença en la primera dona catalana immortal.

  Ver livro

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Ver livro