Editora: 3i4 edicions
El poemari són reflexions en to moral i llengua acolorida sobre el pas del temps. Secreta Dàlia és la imatge del naixement de la vida. Davant les reflexions d'un final d'existència s'hi contraposa la memòria del seu principi. D'aquesta manera es tanca el cercle dels dies i s'obren els poemes com l'esclat de les flors. Tot acaba perquè tot torni a començar.
L'Alice se n'ha anat a viure a una mansió d'un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d'una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon. A través dels missatges que s'envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l'amor en aquest món bonic però incert.Ver livro
L'Alba del vespre és la llum encesa de magentes i turqueses que fa que el cel adquireixi la transparència del cristall quan el Sol s'acaba de pondre i les estrelles encara s'amaguen rere la claror. En aquest llibre Carles Duarte recorre a aquesta imatge per dir el goig i la ferida de ser amb poemes que expressen commogudament la seva manera, alhora lúcida i vital, d'entendre l'existència i la seva consciència profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa. A l'Alba del vespre sentim el batec de la terra, l'alè del mar, esdevingut horitzó, l'univers acollint-nos, explicant la nostra fragilitat, però també convidant-nos a transcendir els nostres propis límits.Ver livro
Estimat públic, esteu convidats a la festa d'aniversari de la nostra benvolguda Marusxka. Sou uns familiars més en aquesta reunió. Podeu ballar, beure, riure i, en definitiva, jugar amb nosaltres. Un joc teatral que planteja un efecte de distanciament que ens ajuda a reflexionar, en traslladar una situació dels nostres dies a la Rússia tsarista de 1915: una tsarina vol arrasar un barri i la nostra família està en risc de desnonament. Una obra enginyosa i ben dialogada sobre la nostra política i la nostra societat. Acompanyeu-nos i brindeu amb nosaltres per Marusxka. Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2017), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València.Ver livro
"El reverend i digne de gran memòria mestre Ramon Llull del regne de Mallorques, instat i sol·licitat una i moltes vegades per alguns dels seus devots, referí i recontà les coses devall escrites, les quals contenen la seva vida, conversió i penitència molt alta i meravellosa..."Qualificada com una de les primeres "autobiografies" conegudes d'un autor medieval, la Vida coetània ens obre les portes a l'apassionant vida de Ramon Llull, que, plena d'episodis atzorosos, dedicà a l'estudi de Déu i a la conversió dels "infidels", per a la qual cosa elaborà una complicada Art, que els havia de convèncer definitivament dels seus errors.Tot i que la Vida lul·liana no dóna resposta a tot el que ens agradaria saber sobre Llull, l'obra té el mèrit que ens proporciona moltes notícies referents a l'autor que altrament ignoraríem.Ver livro
Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor traducció Premi Serra d'Or 2020 a la millor traducció La primera gran novel·la russa és en vers. Venerada com l'obra mestra absoluta per tots els que vindran després —Dostoievski, Tsvetàieva, Nabókov, Dovlàtov—, fora de Rússia se l'ha llegida poc, perquè el peu forçat de la rima i del metre n'han llastat la traducció. En català faltava qui desafiés l'obstacle i traduís l'Oneguin en vers. Arnau Barios s'ho va proposar i, set anys més tard, ofereix l'obra mestra al seu públic. "Tota la literatura russa que estimem ve de Puixkin. No és tan sols la peça que articula una literatura encarcarada amb una de nova i palpitant. És un dels creadors més divertits i lluminosos d'aquells anys. La seva llengua costa de traduir, massa clara i arrelada. Per això, i en una paradoxa molt russa, el clàssic més famós a casa és potser el més desconegut a fora. L'anomenen el nostre tot. Se l'han fet seu uns i altres. Tothom hi ha trobat el que ha volgut, un rebel, un patriota, un llibertí o un visionari. El poeta Aleksandr Blok dirà l'any 1921, en un país devastat: "La nostra memòria guarda des de la infantesa un nom alegre: Puixkin. Aquest nom, aquest so ha omplert molts dies de la nostra vida."" Arnau Barios (traductor al català d'Eugeni Oneguin)Ver livro
"Neue Gedichte" és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta l'obra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i d'altres dividits en diverses parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes dels dos llibres, mentre publicava altres obres (Stundenbuch, Das Buch der Bilder i altres textos en prosa, entre ells els Els quaderns de Malte Laurids Brigge). Els dos volums de Neue Gedichte se situen doncs entre l'etapa inicial i la posterior de l'obra del poeta de Praga (Elegies de Duino i Sonets a Orfeu). Ens trobem davant un bloc poemàtic extens i que, segons Margarit, constitueix el corpus més important i més renovador dins el conjunt de l'obra del poeta, que ja porta uns anys lliurat als que ell anomena "Dinggedichte" (Poemes objecte). La varietat temàtica dels Neue Gedichte és molt gran i hi trobem la presència del món de l'antiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de l'observació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes. Atesa l'extensió i la significació de "Neue Gedichte", semblava plausible fer-ne una antologia. I aquest n'és el resultat. "Només podem felicitar-nos de l'aparició d'aquesta traducció a dues mans". Jordi Llovet, El PaísVer livro
