Otros libros que te pueden interesar

• 

  Quan la nit mata al dia - IV...

  Agustí Vehí

  • 0
  • 0
  • 0

  El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d'abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s'haurà d'investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l'assassí o assassina, el segon es  dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l'escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d'Hinojosa qualsevol cosa és possible.

  Ver libro

• 

  Espasmes de la Casa Gran -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El fenomen de la progressiva expansió territorial de les cases d'apostes i els salons de joc, també em causa especial preocupació, perquè va clarament dirigit a l'extracció de rendes als barris més modestos.
  Malgrat el fraudulent nom ensucrat que s'utilitza sovint de manera interessada, apostar no és un joc.
  Els convidats de l'empresa Nortia, provinents de Barcelona, retornen a les seves butaques àmplies de cuir blanc, es corden els cinturons i es preparen per a un plàcid aterratge, en aquest lluminós matí d'inici d'estiu. Són dotze, com els apòstols; podrien ser-ne més, perquè l'aforament de l'aparell arriba a encabir fins a divuit passatgers en els seus quinze metres de cabina, però parlem necessàriament d'un número múltiple de dos, ja que els representants dels Comuns tot ho emprenen per parelles
  La màfia Bang, originària de la província xinesa de Fujian, també té les idees clares: els immobles a Catalunya són la infraestructura necessària, la mercaderia és la dona, el joc i la droga (amb explotacions de marihuana, fabricació de ketamina i pastilles d'èxtasi), per aquest ordre de rendibilitat.
  El document manipulat consta de tretze pàgines i incorpora la rúbrica del mateix «Little» Calvet, aleshores director de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de James F. Allen, en Jim, que ara es vol fer l'orni, en la seva condició de representant de la societat mercantil BCN IR 3 SAU, filial de Hard Rock International.

  Ver libro

• 

  Suspens Com escriure una...

  Patricia Highsmith

  • 1
  • 2
  • 0

  «Aquest llibre no és un manual d'instruccions. És impossible explicar com s'escriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una professió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar.
  Molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula d'èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només l'individu pot expressar el que el distingeix dels qui l'envolten.
  Això és el que jo anomeno l'obertura de l'esperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat; una llibertat organitzada. Suspens no aconseguirà fer treballar més intensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja tenen a dins».
  "Consells sensats, benhumorats i pràctics d'una de les escriptores de suspens més importants i reconegudes de la literatura universal", Damon Knight
  "Highsmith és una escriptora a l'altura de Dostoievski, Faulkner i Camus", Los Angeles Times

  Ver libro

• 

  Ginesta per als morts

  Agustí Vehí

  • 1
  • 1
  • 0

  La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d'Esquadra que, tot just arribat a la seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s'afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos. Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d'un marc rural i geogràfic ben identificable: l'Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses. Després de dos títols a la col·lecció "crims.cat" (Torn de nit iRemor de serps), Ginesta per als morts tanca una trilogia que combina —com ja és habitual en l'autor— la història amb el gènere negre, un retrat ben sòrdid del món que ens envolta i una dosi d'humor ben necessària pels temps que corren.

  Ver libro

• 

  El crim del comte Neville

  Amélie Nothomb

  • 0
  • 2
  • 0

  Una deliciosa i perversa faula moderna que parteix de la predicció d’una vident: el comte Neville matarà un dels convidats a la seva festa.  
  El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.» 
  En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat? 
  Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile. 
  El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

  Ver libro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Ver libro