Otros libros que te pueden interesar

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Ver libro

• 

  Som llengua

  AA. VV.

  • 0
  • 0
  • 0

  Tant si pensem que la situació del català és esperançadora com si creiem que és catastròfica, estarem d'acord que ens trobem davant d'un moment crític, en què els catalanoparlants ens hi juguem molt. Som llengua és un intent de ressituar el debat sobre el català en el nou escenari que ha sorgit després dels embats dels darrers anys: el fracàs del Procés, la pandèmia i la crisi del model de la immersió lingüística. A tot això hi podem afegir el recent escàndol del Catalangate, que ens demostra que vivim la plena dissociació entre l'estat de dret i el dret de l'estat. És evident que a Espanya el segon trepitja el primer. Per tot això, l'homo fabra avui es troba exhaust. És hora de seure al marge del camí i treure la brúixola.
   
  Al llarg dels darrers anys, Núvol ha estat un espai obert a aportacions, que sovint han suscitat debats interessants. Molts encara recordareu l'encesa polèmica Garolera, que va portar cua. En els darrers quatre anys, d'ençà de l'ensulsiada del Procés, l'anhel de molts catalans per una independència altament improbable s'ha traslladat a la llengua, que és el cor des d'on s'irriga tota una cultura. El debat al voltant de l'estat de la llengua que es desprèn de les enquestes sobre l'ús del català ha donat a Núvol un cert joc amb intervencions i rèpliques que recollim en aquest volum.

  Ver libro

• 

  Un país de lletrats i analfabets...

  Alfred Garcia Femenia

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràfica del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

  Ver libro

• 

  Desconhort

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  El Desconhort és una composició elegíaca en vers, autobiogràfica, de Ramon Llull en què l'autor, en un moment de crisi personal, i quan és objecte de burles i menyspreus, fa un repàs de la seva vida i constata que no ha assolit el seu objectiu, però decideix perseverar.
  
  Llull transmet la desesperació i el desassossec d'algú que ha arribat a un punt madur de la seva vida i veu que no ha aconseguit els seus objectius vitals i dubta de si ja se'n podrà sortir. Malgrat tot, malgrat les llums i ombres, no defalleix i decideix perseverar. En aquest sentit, pot connectar molt bé amb els lectors contemporanis.
  
  L'edició és bilingüe, amb el text original de Llull (69 estrofes de 12 versos cadascuna, rimades) acarat amb la traducció en vers de Miquel Desclot, un dels autors més reconeguts i un dels millors traductors del país, que ha fet una feina excepcional, mantenint el metre i la rima.
  
  La versió de Desclot és clara i entenedora, i aproparà la figura humana de Llull als lectors, que connectaran amb la seva desesperació i alhora amb la seva força.

  Ver libro

• 

  Història de la comunicació:...

  Antonio Laguna Platero

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.

  Ver libro

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Ver libro