Other books that might interest you

• 

  Com ordenar una biblioteca

  Roberto Calasso

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre meravellós, culte i accessible alhora, sobre la importància de la paraula escrita i el paper.  
  Quin criteri pressuposa l’ordenament i la disposició dels llibres? Segons Roberto Calasso, tot aquell que prova d’ordenar la pròpia biblioteca ha de reconèixer i transformar bona part del mapa mental de les seves preferències i passions, i ha d’estar disposat a trobar-se sorpreses sense esperar solucions clares. 
  Lluny de decretar un mètode de classificació bibliogrà­fica, l’autor ens ofereix una visió íntima i personal de la bibliofília. Erudit i fascinant, Com ordenar una biblioteca no només és una lliçó sobre com ordenar, sinó sobre com editar, escriure, comprar, vendre i finalment llegir llibres.

  Show book

• 

  La memòria històrica i...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  El present volum recull les intervencions que varen tindre lloc durant la Trobada 2016 Universitat de València-Instituts d'Estudis Comarcals amb el títol "La Memòria Històrica i Democràtica. Experiències i Propostes en el Territori Valencià". Un jornada celebrada el 26 de novembre de 2016 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i convocada amb l'objectiu de plantejar, analitzar i debatre sobre propostes de recerques en un espai concret, de posada en valor d'elements, de realització de catàlegs, etc. En general, es tractava de reflexionar entorn d'un patrimoni cultural, material i immaterial, que estem convençuts ha de ser identificat, (re)conegut i valorat per part de la societat valenciana.

  Show book

• 

  L'expedició dels catalans a Orient

  Ramon Muntaner

  • 1
  • 0
  • 0

  Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l'anada de l'exèrcit almogàver a l'Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l'Imperi de l'amenaça turca.
  Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L'adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.

  Show book

• 

  L'espai de la imaginació

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.  
  El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitari– reflexionava encara sobre el mateix tema. 
  Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

  Show book

• 

  I si - Especulacions sobre...

  Adrià Pujol Cruells

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest assaig té lloc a la cua d'una oficina de correus. N'hi ha per a una bona estona. Després d'intercanviar quatre paraules amb l'home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d'eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món; aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra; aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d'amor?
  Esmolades i amb un sentit de l'humor de vegades hilarant, les reflexions de l'autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d'una disquisició que es vol lliure i sense traves.

  Show book

• 

  El descrèdit de la modernitat

  Neus Campillo Iborra

  • 0
  • 0
  • 0

  La història del segle XX es presenta com la història del «descrèdit de la modernitat». Si l'«edat de la Raó» convé com un títol global per a encunyar el segle XVIII, sens dubte, el «descrèdit de la modernitat» pot definir la característica cultural d'un segle com el que acaba, l'obsessió filosoficointel·lectual del qual ha sigut l'abast i els límits de la modernitat, les seues paradoxes.  La reflexió sobre el que som, sobre el que significa la nostra cultura, la nostra societat, ha sigut un quefer característic de la raó occidental. Prendre consciència de si és un tret definidor del que som. Quan es produeixen situacions crítiques dels paradigmes i de punts de referència, la reflexió en dóna compte com d'una crisi dels seus propis pressupòsits, com un qüestionament de si mateixa. Aquesta és una situació característica del moment actual, i no única en la història de la societat i la cultura occidentals. Més aviat al contrari: és recurrent i podria quedar definida com el «descrèdit de la modernitat».

  Show book