Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Prosa de combat

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  El primer i únic assaig polític de Pedrolo surt a la llum seixanta anys després.
  
  A banda de ser l'escriptor amb més llorers i lectors de la seva generació, Manuel de Pedrolo (1918-1990) va ser durant anys el principal referent de l'independentisme a la premsa catalana, cosa que no es pot deslligar de la seva recepció crítica ni de com l'hem paït fins avui. L'assagisme polític de Pedrolo ressenya vint-i-cinc anys decisius de la història del país, des de les primeres llumetes de recuperació cultural dels anys seixanta fins als focs artificials previs a Barcelona 92. En aquest volum recuperem el primer assaig polític que va concebre l'autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui, i apleguem els seus millors articles, que en una part substancial també es publiquen per primera vegada.
  
  Una edició que revela els textos de Pedrolo sobre els «altres catalans », sobre el bilingüisme a Catalunya, sobre la repressió franquista, els nacionalismes, els demòcrates de conveniència i les relacions de l'autor amb la cultura i la política del seu temps.
  
  «El passat existeix i el respectem, però el passat és quelcom que ja ningú no ens pot prendre, mentre el present ens el juguem una mica cada dia».
  
  «Som, em sembla, un arc del pont que travessa el temps, el pilar que es dreça en aquest moment perquè d'altres, anys amunt, puguin continuar construint. Si un dia l'obra s'ha d'interrompre definitivament, que no sigui ara. No volem ser els darrers».
  
  Selecció i pròleg de Júlia Ojeda.

  Zum Buch

• 

  Cadascú a la seva i Déu contra...

  Werner Herzog

  • 0
  • 0
  • 0

  Arrossegar un vaixell de vapor dalt d'una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d'ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d'altra manera, ha estat sempre a l'altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d'adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. 
  
  Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d'una banda, repassa la seva carrera artística —tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules—, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d'una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l'art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món.

  Zum Buch

• 

  Història dels avis que no vaig...

  Ivan Jablonka

  • 0
  • 0
  • 0

  La història dels avis de l'autor, morts a Auschwitz, serveix per reconstruir l'Europa convulsa de la primera meitat del segle XX.  
  Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer. En aquesta recerca, es rescaten cartes i docu-ments, es recullen testimonis de persones que els van conèixer, s’indaga en arxius i biblioteques... De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os, i també d’un període molt convuls de la història europea, sacsejada per les dues guerres mundials, l’estalinisme, el nazisme i l’Holocaust. 
  En aquest marc, víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa, sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre, els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos, ell tapisser, ella costurera, militants comunistes que van patir persecució i captivitat, van haver de fugir a França, van tenir-hi dos fills –un dels quals, el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació, on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure, tot i que sobre el final no hi ha cap dubte. 
  L’autor, que com a historiador ha abordat amb gran habilitat, intel·ligència i estratègies narratives tant la crònica de successos –al bru-tal Laëtitia o la fi dels homes– com la crònica familiar –al deliciós Una casa amb rodes–, se submergeix aquí en el passat europeu a través d’uns avis desapareguts molt abans que ell nasqués. Allò particular il·lumina allò col·lectiu, i aquesta investigació en les arrels familiars perdudes a l’Holocaust serveix per reconstruir tota una època, un món les injustícies i atrocitats del qual del qual s’han de conèixer.

  Zum Buch

• 

  Els suïcides de la fi del món -...

  Leila Guerriero

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. 
  La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent.
  El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. 
  Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. 
  Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.

  Zum Buch

• 

  Diaris

  Virginia Woolf

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Diaris de Virginia Woolf condensats per un novel·lista. La selecció concebuda per Gonzalo Torné en mostra la completesa: el món interior s'hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L'ull que observa escriu a raig. L'univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s'imprimeixen les primeres edicions d'Eliot i Mansfield, abans no s'imposi el terror d'una victòria possible del nazisme.
  Restituir aquesta vida i aquest caràcter és el repte que ha encarat Torné: calia un novel·lista per reflectir la doble aventura de viure i progressar com a artista amb tots els matisos i les ambivalències del sentiment. Traduïda amb foc i rigor per Carlota Gurt, aquesta selecció és un viatge a la intimitat d'un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l'obra que justifica el turment de viure.

  Zum Buch

• 

  La Ilíada o el poema de la força

  Simone Weil

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un vianant no desvia la nostra marxa de la mateixa manera que ho faria un rètol; quan estem sols no ens aixequem, caminem ni seiem a la nostra habitació de la mateixa manera que ho fem quan tenim una visita. Però aquesta influència indefinible de la presència humana no és exercida per aquells homes a qui un moviment d'impaciència pot arrabassar la vida fins i tot abans que un sol pensament hagi tingut temps de condemnar-los a mort. Els altres es mouen davant seu com si no hi fossin; i ells, al seu torn, sota l'amenaça constant de ser reduïts al no-res en un instant, imiten el no-res».

  Zum Buch