Otros libros que te pueden interesar

• 

  Ambient territori i paisatge -...

  Ramon Folcha, Josep Bru

  • 0
  • 0
  • 0

  Els autors han encarat el repte d'escriure sobre un tema tan aparentment eteri i subtil com els valors, però no en abstracte, sinó referits a un altre tema complex, que és tan material, omnipresent i vast com el territori i la seva expressió perceptible, el paisatge. El viatge entre els dos extrems, l'espiritual i el material, el cobreixen eficaçment i àgilment, però no pas amb celeritat, sinó amb intensitat, sense deixar res per verd, valgui la dita també per la connotació ecològica, que tanta importància té en el llibre –o, per ser més exactes, socioecològica, que és el terme que Ramon Folch adopta com a definidor de la seva principal ocupació professional, i que té l'avantatge, entre d'altres de més científics, de connectar netament amb el de la geògrafa Josepa Bru. El resultat de la seva col·laboració, des d'instàncies alhora diferents i properes, és un llibre en què es trenen de forma sòlida perspectives múltiples, en un exercici excepcional –per bo i per infreqüent– de transversalitat intel·lectual.
  El resultat, en compartir un mateix projecte, no es queda en una suma respectable però modesta, sinó que assoleix una multiplicació veritable i fecunda. Perquè no és només un llibre de tarannà naturalista, ni socioecològic, ni geogràfic, ni ètic, ni estètic, ni literari, ni econòmic, ni polític, sinó tots això alhora i de forma harmònica. Biografia dels autors: 

  Ver libro

• 

  L'esforç

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  Hem de reconèixer, d'entrada, que l'esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però, l'esforç és necessari, continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa depenents, immadurs i sense autonomia personal. L'esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l'ànima.

  Ver libro

• 

  Estripar la terra (en català) -...

  Pol Dunyó i Ruhí

  • 0
  • 0
  • 0

  Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.

  Ver libro

• 

  Per què vaig ser el secretari de...

  Jesús Arnal

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què vaig ser el secretari de Durruti? És la narració, escrita en primera persona de les experiències que l'autor, mossèn Jesús Arnal, va viure durant la guerra civil, al costat de Bonaventura Durruti i altres anarquistes que lluitaven contra l'exèrcit franquista. El testimoni de Jesús Arnal permet de dibuixar un perfil de Durruti més humà i més real que no pas el que altres textos sobre la guerra n'havien establert. Arnal, que no va passar d'un oficinista de la Columna Durruti, però que a pesar de ser capellà va arribar a un grau d'intimitat i d'amistat amb el líder anarquista, parla amb naturalitat, frescor i intel*ligència, d'episodis de la guerra i de la Columna Durruti sense ressentiment, actitud de revenja ni confrontació ideològica. Simplement explica les coses tal com les va veure un home bo que va haver d'adaptar-se a la realitat històrica.

  Ver libro

• 

  Són coses que passen

  Pauline Dreyfus

  • 0
  • 1
  • 0

  Una aristòcrata descobreix un inquietant secret sobre el seu passat, amb l’ocupació nazi de França com a teló de fons.  
  París, 1945. A l’església de Saint-Pierre-de-Chaillot, situada en un dels barris més elegants de la ciutat, se celebra el funeral de la princesa Natalie de Lusignan, duquessa de Sorrente, que ha mort massa jove. El sacerdot la retrata com una muller, mare i cristiana exemplars. Ho va ser? Als rancis salons de l’aristocràcia, Natalie hi està com un peix a l’aigua. Però també és una dona mundana, esnob i cosmopolita, que ha ajudat Buñuel i Cocteau. 
  Amb l’arribada dels nazis a París, la família es trasllada a la Costa Blava, on en un primer moment regna un cert aire d’evasió i efervescència. Natalie viu una aventura i es queda embarassada. L’afer es tracta amb discreció, perquè «són coses que passen». Per combatre els dolors de la cesària li recepten morfi na i acaba sent-ne addicta, un altre tema que es manté en secret. Però el que realment la fa trontollar és descobrir, després de la mort de la seva mare, un secret que l’afecta directament. 
  Aquesta novel·la fascinant dibuixa un món ple de glamur i sofi sticació alterat pels esdeveniments històrics i en què treuen el cap fi gures com Édith Piaf, Coco Chanel, Paul Morand i Reynaldo Hahn. Però sobretot retrata una dona contradictòria i imperfecta que s’enfronta a una decisió dramàtica.

  Ver libro

• 

  Els peus que calciguen la terra...

  Pau Viciano Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  Los campesinos eran considerados por los tratadistas medievales como la base que sostenía el pesado tronco de la sociedad, pero más allá de estas imágenes, ya hace dos o tres décadas que los historiadores valencianos empezaron a prestar atención a los labradres, con una voluntad de renovación científica ligada, también, a la reivindicación de su papel histórico. Este libro es fruto del itinerario historiográfico de la «escuela valenciana» de medievalistas, una aproximación a los campesinos del País Valenciano como grupo social configurado alrededor del trabajo y de las condiciones en que tenía lugar, sobretodo las formas de desigualdad y de dominación, pero integrando a la vez los factores «inmateriales», como los marcos legales, los lazos comunitarios y familiares o, incluso, los usos del lenguaje, sin los cuales no se haría inteligible su realidad «material».

  Ver libro