Otros libros que te pueden interesar

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver libro

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Ver libro

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Ver libro

• 

  Mai més

  Susana Hernández

  • 0
  • 0
  • 0

  Susana Hernández ens presenta Mai més, una novel·la que ens situa en dos barris multiculturals de Barcelona, la Mina i el Besòs, i se centra en els entramats socials i els focus de delinqüència. Com la mateixa autora explica, "en aquesta segona novel·la apareix la lluita dels personatges, la realitat dels narcopisos i el rebrot de l'heroïna" i se serveix de les pàgines del llibre per retratar aquest somni europeu dels immigrants, que al final es converteix en un malson.
  I ho fa amb quatre protagonistes, tots ells força diferents, la vida dels quals es va entrellaçant al llarg de tota la trama pels carrers d'uns barris on han de conviure, i sovint xoquen, diferents cultures.
  Una història que ens ofereix un retrat social de la crua realitat que es viu als suburbis de les nostres ciutats, que es pot llegir d'una tirada perquè enganxa des del principi fins al final, que resulta colpidor i sorprèn per la duresa del que passa.

  Ver libro

• 

  La trena

  Laetitia Colombani

  • 0
  • 0
  • 0

  TRES DONES UNIDES PER UN PODERÓS ANHEL DE LLIBERTAT.  Un fulgurant èxit editorial que ha estat durant mesos al capdamunt de les llistes de vendes i ha conquistat la crítica i el públic. Amb gairebé mig milió d'exemplars venuts i quasi trenta traduccions en curs, La trena va ser un dels fenòmens editorials de l'any 2017. En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani -guionista, directora i actriu de reconegut prestigi- aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes. ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l'adversitat amb valentia i determinació. CANADÀ. La Sarah és una advocada d'èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d'un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella. La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que sim- bolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió. La crítica ha dit...«El fenomen del moment.»Le Parisien «Un homenatge a la força de totes les dones.»Biba «L'autora traça amb una habilitat sorprenent el retrat de tres dones que es rebel·len contra el seu destí, tres històries que deixen entreveure una humanitat fràgil però vibrant.»Le Figaro «Les protagonistes de La trena tenen en comú una força i una determinació que les porten a decidir cada instant de la seva vida en comptes de patir-lo. Són un model per a totes nosaltres.»Le Soir

  Ver libro

• 

  Tradició i creació - i altres...

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l'entrada del massís de l'Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l'ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d'esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d'una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
  
  Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m'han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

  Ver libro