Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Una casa amb rodes

  Ivan Jablonka

  • 1
  • 0
  • 0

  Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitanta solia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes, recorrent Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia, el Marroc... És una història personal, ja que la família és la de l’autor quan era petit, però també és una història col·lectiva, perquè totes les famílies aspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és un llibre sobre la infantesa com a paradís perdut; un homenatge de l’historiador Ivan Jablonka als seus pares; una reflexió sobre la relació entre generacions i sobre el moment en què un mateix esdevé pare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestes pàgines hi ha una mirada històrica sobre França i Europa (i, també, pinzellades sobre els Estats Units). S’hi entreveuen els horrors del passat –el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoà– i l’esperança de poder construir un món millor. 
  Després de la crònica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l’experiència personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, però que és un autèntic compendi d’experiències universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l’assaig sociològic i cultural. I és en aquest encreuament de gèneres on brota la força literària de l’obra.

  Ver livro

• 

  El cervell de l'adolescent -...

  David Bueno

  • 0
  • 0
  • 0

  David Bueno, el científic català que domina les xarxes i els mitjans, i també la paraula i la ciència, posa una mica de llum perquè entenguem COM FUNCIONA EL CERVELL dels tan temuts ADOLESCENTS. Un discurs únic que ens ajuda a entendre com és i com madura el cervell dels adolescents, quin sentit vital té aquest període tan crucial i rellevant per a la nostra espècie i quines coses podem posar en pràctica perquè sigui fructífer i perquè serveixi de trampolí per assolir una etapa adulta sana, digna i dignificant.Una aproximació divulgativa que se sustenta en els coneixements científics actuals dels camps de la biologia, la neurociència, la genètica, l'evolució, la sociologia, la psicologia i l'educació.

  Ver livro

• 

  E d'emocions

  Toni Castillejo

  • 0
  • 1
  • 0

  La filosofia d'aquest llibre és regalar experiències al lector. 
  L'autor aconsella no devorar aquest llibre, ja que es tracta d'un recopilatori de simples experiències viscudes que t'apropen  a entendre la complexitat emocional que deriva d'un pensament profund. 
  Llegir-ho de forma continuada, sense més, no t'aportarà  pràcticament res.
  Utilitza-ho com a llibre de consulta, com a alternativa per a un dia difícil, o un dia d'inspiració. Simplement obre-ho per on vulguis i llegeix un capítol, no més, i després reflexiona sobre ell.

  Ver livro

• 

  Límits - Com educar amb límits...

  Míriam Tirado

  • 0
  • 0
  • 0

  Míriam Tirado, experta en criança conscient, dona en aquest manual informació, eines i consells perquè aconsegueixis criar i educar els teus fills i filles de qualsevol edat amb uns límits conscients que enforteixin el vostre vincle. Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües. Els límits són absolutament indispensables en la criança i l'educació dels nens i nenes, però com es poden establir d'una manera conscient, clara i assertiva? Aquest llibre et permetrà descobrir el perquè dels límits, i t'ajudarà, a més, a anar dins teu per descobrir la base que et donarà estructura i claredat: els teus propis límits.

  Ver livro

• 

  Encara més PIJOS - Qui són què...

  Marc Giró

  • 0
  • 0
  • 0

  Si encara no tens clar si ets pijo o no, aquest és el teu llibre; si ho tens clar, també.Tenim tan poca idea dels pijos, del seu món i del seu modus vivendi que el Marc Giró s'ha vist en l'obligació d'escriure aquest nou llibre, desobeint el principi més bàsic de la vida regalada, que diu que el més important a la vida de tot pijo és no pencar mai, sota cap concepte, que això és cosa de les classes proletàries de la Lower-Diagonal.Val a dir, en la nostra defensa, que avui, en temps de Zara, qualsevol persona per quatre duros pot vestir-se de pijo, però també és veritat que ser pijo és molt més que anar fet un figurí per la vida, lluir una perruca que ni Chuck Norris i tenir una dentadura lluent de nacre de campionat equí. No, ser pijo és una manera d'estar i de ser al món i Marc Giró ens ho torna a demostrar.Incorpora retallables al final del llibre per aprendre a vestir-nos d'una vegada.

  Ver livro

• 

  El preu de ser mare

  Júlia Bacardit

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant els primers anys del segle XXI hi ha hagut un gran augment dels tractaments de reproducció assistida. Les causes són diverses: la caiguda de la fertilitat, l'estil de vida, i la precarització econòmica i social, entre d'altres. La tecnologia es una benedicció però també implica riscos i incerteses.
  
  Molts tractaments exigeixen l'ús d'òvuls donats. A diferència del que passa a molt països de la UE, a Espanya la donació és anònima i això funciona com un doble incentiu: anima moltes dones en situació precària a donar òvuls a canvi d'una compensació d'entre 900 i 1.200 euros, i moltes dones i parelles estrangeres viatgen a Espanya per comprar aquests òvuls. Sense garantia d'anonimat, les donants s'exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les quan fossin majors d'edat, com passa a molts països. El dret a conèixer els propis orígens està garantida per la legislació nacional i internacional, i les donacions anònimes les contradiuen.
  
  Legalment, cap dona pot donar òvuls més de tres vegades i el màxim de criatures que poden néixer dels seus òvuls és sis, però no hi ha cap registre centralitzat que ho controli. Al nostre país, una dona pot donar tantes vegades com vulgui, sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o per totes dues coses, sense gairebé cap control, assumint riscos per a la seva salut actual i futura, sense que les clíniques en siguin responsables.
  
  Què en fem de les desenes de milers d'embrions congelats que hi ha a Catalunya? Podem parlar d'ovodonació o hauríem de dir-ne venda? La donació ha de ser una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries? Hauríem de replantejar-nos l'imperatiu de la maternitat a qualsevol preu o hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

  Ver livro