Otros libros que te pueden interesar

• 

  Temps mort

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
  Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
  "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.

  Ver libro

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Ver libro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver libro

• 

  L'instant abans de l'impacte

  Glòria de Castro

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'aquesta història treballa al departament de comunicació d'una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d'assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s'enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.
  L'instant abans de l'impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l'amor.

  Ver libro

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, Télérama

  Ver libro

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 0

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Ver libro