Otros libros que te pueden interesar

• 

  Marusxka - Comèdia russa sobre...

  Adrián Novella Sanvictorino

  • 0
  • 0
  • 0

  Estimat públic, esteu convidats a la festa d'aniversari de la nostra benvolguda Marusxka. Sou uns familiars més en aquesta reunió. Podeu ballar, beure, riure i, en definitiva, jugar amb nosaltres. Un joc teatral que planteja un efecte de distanciament que ens ajuda a reflexionar, en traslladar una situació dels nostres dies a la Rússia tsarista de 1915: una tsarina vol arrasar un barri i la nostra família està en risc de desnonament. Una obra enginyosa i ben dialogada sobre la nostra política i la nostra societat. Acompanyeu-nos i brindeu amb nosaltres per Marusxka. Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2017), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València.

  Ver libro

• 

  Viatges i flors

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d’una manera molt diferent l’un de l’altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l’autora li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d’un parell d’anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà, de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d’elucidar. D’aquestes narracions n’hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l’humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l’existència, la lluita per subsistir.

  Ver libro

• 

  En contra - 23 contes teatralitzats

  Esteve Soler

  • 1
  • 3
  • 0

  En contra. 23 contes teatralitzats són 23 narracions curtes escrites seguint l'esperit dels contes tradicionals, però que l'atzar va fer encaixar en una forma teatral. 23 històries molt diferents, però lligades per tres conceptes que poden definir la nostra realitat: progrés, amor i democràcia. O no. Perquè, de fet, potser allò que defineix la nostra existència no són pas aquestes idees, sinó la recerca impossible que en fem. 23 relats que volen oferir una mirada calidoscòpica, brutal, sarcàstica i terrífica que incomodi el lector al mateix temps que el diverteix, que li faci sentir un calfred sense poder contenir una riallada.    "Molt fort, boig al mateix temps que polític [...], tan divertit com contundent i eficaç" Armelle Hélliot, Le Figaro "En les seves escenes burlesques desemmarcara les monstruositats generades pels temps en què vivim" Hinrike Gronewold, Weltexpress  

  Ver libro

• 

  Matí de la mort

  Jordi Llavina

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort —que ja forma part del títol mateix de l'obra— determina l'orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l'orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d'una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l'existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l'angoixa, els animals, el desencant, la música, l'esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l'absència, l'eufòria, el desfici, els indrets, l'amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots —i per damunt de tot—, tal vegada el temps i la memòria. He d'admetre, però, que, sense haver viscut l'experiència, a final del 2012, d'acompanyar l'amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida —i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana—, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l'hauria escrit exactament així. La vivència d'aqueix fet —la malaltia que l'anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició— no es troba en cap detall precís de l'obra. Però, en canvi, diria que el sentit d'aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.

  Ver libro

• 

  Poemas

  Joan Maragall

  • 0
  • 1
  • 0

  "Poemas": Recopilación de poemas de Maragall.

  Ver libro

• 

  Origen

  Miquel Bezares i Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Aprens, d'aquí a la flama, la desmesura. Contenc al cos ton cos. Al sol s'oculta el pler, per la llum l'ala ferida, i per bé que, en l'ardor, si no m'enganyen el cor i l'arbre instrumental, no hem de defallir per encara tenir-nos. Posa-hi nom, delira-hi la magrana, que, ves per on, en la desobediència del pètal he de devorar les flors sinònimes de la Passió.

  Ver libro