No soc aquí

Anna Ballbona

Sinopse

Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.
Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.
La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.
Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.

Disponível desde: 25/03/2020.

Comprimento de impressão: 224 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Arbres i espiritualitat

Josep Gordi

Aquestes pàgines parlen del paper dels arbres en diferents cultures i religions per tal de mostrar l'important protagonisme que han tingut en el nostre passat i que els ha convertit en un símbol d'abast mundial que apareix en les imatges de moltes institucions polítiques, educatives, sanitàries i ambientals. La mirada que l'autor ens ofereix se centra en els vincles més emocionals i espirituals que s'han establert entre les diferents civilitzacions i els arbres. Després d'un ampli repàs històric, trobem un capítol titulat 'Arbres, folklore i literatura', dedicat a fer un senzill tast dels estrets vincles entre els arbres i la literatura. I finalment entrem en el darrer capítol, titulat 'Comunicar-se amb els arbres', que constitueix la part més propositiva d'aquest llibre, ja que el seu objectiu és fornir-nos d'unes senzilles eines per acostar-nos als arbres des d'una altra mirada, molt més emocional i amorosa.

Ver livro

El cristià i la legislació de...

Teodor Suau Puig

La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesús, creadora dun nou model de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, a 'lèpoca de Pau i en lactualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d'esclavitud.

Ver livro

La força de la vocació - La vida...

Fernando Prado Ayuso

Les persones consagrades hem d'aprendre l'art del diàleg i del discerniment en comú. Ens convé practicar un 'apostolat de l'escolta'. Saber escoltar és fonamental".Hi ha molts capellans, religiosos i religioses que no saben escoltar. I em pregunto: si no saps escoltar el teu germà o germana que tens a prop, com escoltaràs Déu, a qui no tens directament al davant?

Ver livro

#Ningú dormint al carrer -...

Carme Navarro i Morgades

Ningú no hauria de veures abocat a viure al carrer. Les persones que viuen al carrer constitueixen un col·lectiu especial, amb unes característiques molt definides dins del nostre imaginari, un imaginari que sha anat construint lentament. Per comprendre la seva realitat, és bo fer un repàs sobre com les hem definit al llarg del temps, per adonar-nos de com les paraules amb què els hem definit no són neutres. El pròleg de Salvador Busquets aborda aquest repàs. Carme Navarro va formar part durant més donze anys duna associació per ajudar les persones que viuen al carrer, lassociació Caliu, a Granollers. En aquest llibre escriu sobre la realitat crua i trista de persones que ha conegut vivint en aquestes condicions, junt amb textos bíblics i reflexions personals.

Ver livro

Set

Amélie Nothomb

Una reelaboració apassionant i nothombiana de la Història Sagrada  
L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió. 
En aquestes pàgines apareixen Ponç Pilat, els deixebles, el traïdor Judes, Maria Magdalena, els miracles, la crucifixió, la mort i la resurrecció, les converses de Jesucrist amb el seu pare diví... Personatges i situacions ben coneguts, però que aquí se’ns narren des d’un punt de vista modern, amb un to líric i filosòfic i amb pinzellades d’humor. Jesucrist ens parla de l’ànima i de la vida eterna, però també del cos i del present; d’allò transcendental, però també d’allò mundà. Hi aflora un personatge visionari i reflexiu que coneix l’amor, el desig, la fe, el dolor, la decepció i el dubte. 
Aquesta novel·la reinterpreta i humanitza una figura històrica amb una mirada potser transgressora, tal vegada iconoclasta, però que no busca en absolut la provocació per la provocació ni l’escàndol fàcil. 
Sacrilegi? Blasfèmia? És simplement literatura, amb la força i la capacitat de seducció a les quals ens té acostumats l’autora.

Ver livro

El banquet amagat

Josep Maria Rovira Belloso

Aquest llibre està escrit amb un esperit i una finalitat pastoral. Mossèn Rovira observa que actualment es dóna la tendència a rebre el missatge cristià com un relat interessant, que versa sobre la veritat però que no és la veritat mateixa, que no és una veritat que tingui la força d'arrossegar tot l'enteniment, tota la capacitat de conèixer i d'estimar, i que pugui comprometre tot l'ésser humà. Les paraules d'aquest llibre van encaminades a retornar humilment la versemblança original d'aquest relat.

L'autor ens convida a seguir-lo en les seves reflexions profundes, filades a través de passatges de la Biblia. A mesura que avancem en la lectura, anem descobrint quina és aquesta capacitat que té el relat cristià de captivar-nos amb una contundència i generositat tan absolutes. I això és la fe: creure que Déu és i es comunica, que acaba de trucar a la porta del nostre cor i espera que l'hi obrim. La vida cristiana va prenent la forma d'un encontre secret amb un Déu que vol entrar fins al més íntim de nosaltres per fer que la nostra vida esdevingui un banquet amagat on es trobin el més íntim de Déu amb el més íntim de nosaltres. Aquest és el sopar de Crist on ell és el cap de taula, el servidor i l'amor esclatant i constant, que és l'aliment del banquet.

Ver livro