Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  L'Estat dels jueus - Assaig...

  Theodor Herzl

  • 0
  • 0
  • 0

  La peculiaridad de este escrito clásico de Theodor Herzl, manifiesto inaugural del sionismo moderno, fue de los primeros en tratar la «cuestión judía» como un problema nacional. A partir de un análisis exhaustivo de las causas y consecuencias del antisemitismo creciente en la Europa de su tiempo, desarrolló la idea que la única manera de superar la miseria y la discriminación, la persecución y las humillaciones del pueblo judío era la creación de un Estado propio e independiente, una patria que acogería los judíos de la diáspora y los protegería. A la realización de esta idea dedicó Herzl su vida, y puso en marcha una corriente política -el sionismo- que finalmente, tras grandes vicisitudes, se pudo lograr con la fundación de Estado de Israel. He aquí tanto la fuerza como las limitaciones de un texto que ha marcado la época contemporánea.

  Ver livro

• 

  Veure dins els versos - La...

  Salvador Ortells Miralles

  • 0
  • 0
  • 0

  Un estudi complet i exhaustiu de la producció poètica publicada de Joan Fuster. Llibre a llibre i poema a poema, recorre des dels inicis en la premsa valenciana fins als poemaris més representatius de la seua època de maduresa creativa. A més de recuperar poemes dispersos en diverses publicacions al llarg dels anys cinquanta i seixanta, transcriu i comenta, per primera vegada, els poemes en castellà publicats en la revista Verbo, que Joan Fuster fundà i dirigí junt amb José Albi en la dècada dels quaranta. "Veure dins els versos, que naix a partir de la tesi doctoral de l'autor sobre la poesia de Joan Fuster, constitueix una aportació decisiva per a conèixer l'obra poètica d'un dels intel·lectuals de la cultura catalana més importants del segle XX.

  Ver livro

• 

  Som llengua

  Aa. Vv.

  • 0
  • 0
  • 0

  Tant si pensem que la situació del català és esperançadora com si creiem que és catastròfica, estarem d'acord que ens trobem davant d'un moment crític, en què els catalanoparlants ens hi juguem molt. Som llengua és un intent de ressituar el debat sobre el català en el nou escenari que ha sorgit després dels embats dels darrers anys: el fracàs del Procés, la pandèmia i la crisi del model de la immersió lingüística. A tot això hi podem afegir el recent escàndol del Catalangate, que ens demostra que vivim la plena dissociació entre l'estat de dret i el dret de l'estat. És evident que a Espanya el segon trepitja el primer. Per tot això, l'homo fabra avui es troba exhaust. És hora de seure al marge del camí i treure la brúixola.
   
  Al llarg dels darrers anys, Núvol ha estat un espai obert a aportacions, que sovint han suscitat debats interessants. Molts encara recordareu l'encesa polèmica Garolera, que va portar cua. En els darrers quatre anys, d'ençà de l'ensulsiada del Procés, l'anhel de molts catalans per una independència altament improbable s'ha traslladat a la llengua, que és el cor des d'on s'irriga tota una cultura. El debat al voltant de l'estat de la llengua que es desprèn de les enquestes sobre l'ús del català ha donat a Núvol un cert joc amb intervencions i rèpliques que recollim en aquest volum.

  Ver livro

• 

  Crònica Volum III

  Miquel Parets

  • 0
  • 0
  • 0

  La Crònica de l'artesà barceloní Miquel Parets, que abasta del 1626 al 1660, té un valor incalculable com a document històric i aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. A través del testimoni de l'autor, el text ressegueix alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de Barcelona i de Catalunya.
  En aquest tercer volum, que comença el 1645 i acaba el 1652, Parets descriu amb vivacitat com es desenvolupa la guerra dels Segadors, especialment el setge de Barcelona de 1651-52, i com van viure els barcelonins l'epidèmia de pesta de 1651, que va endur-se 30.000 persones, entre les quals la dona i diversos fills de l'autor.
  A la vegada, la Crònica és un immens retaule de les facetes més diverses de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei, processons inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat i, encara, les intrigues i traïcions que són pròpies d'un període bèl·lic.
  L'edició de la Crònica consta de quatre volums. Aquest n'és el tercer.

  Ver livro

• 

  La mestra i la Bèstia

  Imma Monsó

  • 0
  • 2
  • 0

  Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 
  El subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d’intel·ligència i humor.  
  Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant. 
  La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

  Ver livro

• 

  Els folkloristes valencians...

  Josepa Cucó i Giner

  • 0
  • 0
  • 0

  Josepa Cucó i Giner ha sigut l'encarregada de pronunciar la lliçó magistral que inaugura el curs 2019-2020 en el solemne acte d'obertura celebrat a La Nau de la Universitat de València. La seua intervenció, sota el títol «Els folkloristes valencians. Paradoxes, tòpics i realitats», que ara es publica en aquest volum, s'estructura a partir de dues qüestions interconnectades. La primera gira al voltant del terme folklore i ens permet copsar la paradoxal polisèmia del concepte i situar-lo en un temps i un espai determinats. La segona, circumscrita a l'àmbit valencià, presenta algunes línies mestres dels estudis folklòrics que es van desenvolupar al País Valencià durant el període que va de la Restauració monàrquica a les acaballes de la Guerra Civil.

  Ver livro