Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Una vegada va ser estiu la nit...

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.
  
  «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
  Només el camí m'ho pot dir.» 
  
  Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

  Zum Buch

• 

  La ratlla i el desig i altres...

  Pere Calders

  • 0
  • 0
  • 0

  Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

  Zum Buch

• 

  La mestra i la Bèstia

  Imma Monsó

  • 0
  • 0
  • 0

  El subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d'intel·ligència i humor.
  Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d'on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l'enigmàtica activitat del pare i per l'original educació rebuda d'una mare dividida entre l'impuls irresistible d'apartar la filla de les consignes del Règim i la por d'aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
  La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d'un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n'hi ha prou amb la discreció i l'afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
  «L'abast de la narrativa d'Imma Monsó s'ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre» (Ponç Puigdevall, El País).
  «Una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L'Avenç).
  «Una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània» (Montserrat Lunati).
  «Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d'una aparent excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l'adjectiu d'"escriptora inclassificable"» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).

  Zum Buch

• 

  Estimades màquines

  Carme Torras

  • 0
  • 0
  • 0

  Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos. A Estimades màquines, Carme Torras —escriptora i professora d'investigació a l'Institut de Robòtica— recull deu relats que giren al voltant d'aquesta qüestió.
  Són històries quotidianes o misterioses, íntimes o divertides, que l'autora ha dividit en tres períodes. Les primeres, incloses a la secció «Màquines d'avui», il·lustren les implicacions ètiques que es deriven de l'ús i abús dels mitjans tecnològics en el moment actual. Pel que fa al segon grup de relats, reunits sota el lema «Màquines d'ahir», se'ns hi mostra la relació quasi nostàlgica que tenim amb la tecnologia que ha quedat obsoleta; i finalment, en les narracions que tanquen el volum, Torras s'endinsa de ple en el territori de la ciència-ficció, i especula sobre la deriva que podrien prendre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.

  Zum Buch

• 

  Les muses

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  La civilització avança a cops de geni, i aquesta novel·la n'és una mostra. ¿D'on van sortir els llampecs d'inspiració que van catapultar obres com les de Ramon Llull, Antoni Gaudí i Patti Smith? Ens acostarem a la resposta seguint la peripècia d'un beuratge misteriós capaç de treure el millor i el pitjor de cadascú. Hi trobarem deixebles il·lustres de Leonardo, amics cafres de Cervantes, els últims deliris d'Edgar Allan Poe o els secrets de la filla genial de William Shakespeare. I la història d'un escriptor, Virgili Pardal, que malda per enllestir una obra inacabable, enganxat a la mateixa font de gaudi, coneixement i metzina que comparteixen els protagonistes de la seva ficció. Jordi Cussà va culminar aquesta novel·la, clau en la seva trajectòria, pocs mesos abans de morir. És la cirereta del seu magnífic llegat literari.
  «Li constava que la literatura, o més ben dit l'esforç narratiu creatiu, li havia salvat la vida. Li havia justificat gairebé quatre dècades de respirar i fer la viu-viu, esperant sempre que al capdavall ell, ell com a individu més enllà de cap altra persona, hi descobrís un sentit genuí.»
  Jordi Cussà també ha publicat amb Comanegra El primer emperador i la reina Lluna.

  Zum Buch

• 

  Pregària a Prosèrpina

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Si un home, o un poble, no són capaços de canviar la seva ànima, sucumbiran inevitablement al seu destí.» Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare. En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra. Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República? A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.

  Zum Buch