Traducteur Oriol Vaqué Sánchez
Maison d'édition: Nórdica Libros
L'ombra del card és un dels fenòmens literaris més importants de la literatura japonesa de les últimes dècades. Cinc novel·les que conformen un biombo que reflecteix la vida en la societat japonesa contemporània a través de les històries entrellaçades de cinc persones: en Mitsuo, la Mitsuko, en Gorô, l'Atsuko i en Tarô.
Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?Voir livre
El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles. L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de "La primera teràpia", a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A "Salvem Catalunya", ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una "Confessió" conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. "Albània, capital SUTTON" despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que "Volem recollir" entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, "El dinosaure català de Monterroso" que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. "BERRACUS" descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà "El premi" literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un "Patrimoni immaterial" que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre "Esguerrat" per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un "Sensat desfermat". S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.Voir livre
Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom, un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d'Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra. D'això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos. L'home dalt del pont és un text indispensable per imaginar alternatives a un moment marcat per la guerra o la crisi climàtica. Ho diu Paul B. Preciado: "Anders va escriure un diari tan lúcid com devastadores són les seves conclusions. Aquest diari s'ha de llegir avui com un mapa amb el qual navegar el present".Voir livre
Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció. "Perquè és així, amb una corda, que em lligaria a Vós per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de Vós sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus." I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada més gran. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals." En aquesta novel·la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll —només que capgirades perquè és una dona qui disposa les regles del joc. Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.Voir livre
Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.Voir livre
«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final» Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral. Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.Voir livre
