D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Cadascú a la seva i Déu contra...

  Werner Herzog

  • 0
  • 0
  • 0

  Arrossegar un vaixell de vapor dalt d'una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d'ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d'altra manera, ha estat sempre a l'altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d'adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. 
  
  Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d'una banda, repassa la seva carrera artística —tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules—, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d'una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l'art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món.

  Voir livre

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Voir livre

• 

  Ballar en la foscor

  Karl Ove Knausgård

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb divuit anys i tot just acabada l'escola, en Karl Ove se'n va a fer de mestre a un poblet de pescadors al nord de Noruega, molt a prop del pol Nord. La feina no li interessa gens: la seva intenció és estalviar prou per viatjar pel sud d'Europa mentre busca el temps i l'espai per començar la seva carrera literària. D'entrada, tot va com una seda: escriu els primers contes, s'integra ràpidament amb la gent del poble, molt hospitalària, i li surten unes quantes pretendentes molt guapes.
  Però quan la foscor de les llargues nits polars comença a ennegrir el paisatge, la vida d'en Karl Ove també s'enfosqueix: els contes que escriu són repetitius, cada dia beu més i té buits de memòria inquietants, els intents incansables de perdre la virginitat acaben sempre de manera vergonyosa i humiliant i, amb molta angoixa, s'enamora d'una alumna de tretze anys. També s'hi barregen els seus anys d'institut i les arrels dels problemes que pateix ara, i hi batega l'ombra del pare, separat de la mare i cada dia més alcoholitzat.

  Voir livre

• 

  Pau de Gósol Picasso al Pirineu...

  Iñaki Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  'Les demoiselles d'Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d'això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d'una revelació artística i d'una transformació personal. El 1906, en un poblet de l'Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l'enigmàtica Hermínia, per les «pageses d'Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d'aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d'un dels artistes més influents de la història.

  Voir livre

• 

  Una veritat difícil - Walter...

  Santi Vancells

  • 0
  • 0
  • 0

  Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
  «La teoria del suïcidi va deixar Benjaim sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
  Una veritat difícil és el sisè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Voir livre

• 

  Illes de l'abandonament - La...

  Cal Flyn

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Sunday Times a la millor escriptora de l'any
  Algunes de les zones més desolades, devastades i contaminades de la Terra, contra tot pronòstic, ofereixen les millors oportunitats per a la recuperació del medi ambient.
  A Illes de l'abandonament Cal Flyn explora llocs extraordinaris on els humans ja no viuen, o hi sobreviuen en poc nombre, i ens dona una visió de la naturalesa quan no hi som per veure-la, una perspectiva que transcendeix la mera reflexió ecològica.
  Des de les muntanyes de Tanzània fins al Carib volcànic, des de les zones prohibides de França fins a les regions mineres d'Escòcia. A Txernòbil, on després del desastre nuclear algunes persones tornen a casa. A Detroit, abans empori industrial dels Estats Units, on la malesa s'empassa les cases desballestades. A la franja desmilitaritzada entre les dues Corees, on floreix la vida silvestre. I a molts més espais on el món natural ha recuperat el seu poder salvatge.
  Realista i esperançador, aquest estudi sobre els ecosistemes d'avui, escrit amb tota la llum, aglutina una perspectiva profunda i nous descobriments ecològics, que proposen una resposta a la gran pregunta: què passa després que hàgim marxat i fins a quin punt es pot desfer el dany que hem fet a la natura?

  Voir livre