D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Intermezzo

  Sally Rooney

  • 0
  • 0
  • 0

  De l'autora de Gent normal i On ets, món bonic
  «Una intel·ligència excepcional.» Zadie Smith
  En Peter i l'Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d'escacs professional que sempre s'ha considerat un inadaptat social, l'antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l'enterrament del pare, s'embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.
  Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.
   
  The Guardian – «El fenomen literari de la dècada.»
  El País – «Literatura en majúscules.»
  The New York Times Book Review – «Les novel·les de Rooney tenen l'inusual poder de fer allò que sol fer la literatura realista: mostrar com pensen i actuen en privat els nostres coetanis, i permetre veure'ns reflectits en els seus dilemes. Hi ha molt pocs escriptors contemporanis que puguin aconseguir el que fa Rooney amb la seva escriptura i els seus personatges.»
  The Washington Post – «L'habilitat de Rooney per submergir-se a fons en els detalls minuciosos de les emocions dels seus personatges i, alhora, mantenir la imatge desarrelada i desenfadada de l'era d'Instagram, reflecteix la preocupació actual per l'aparença per sobre de la vulnerabilitat. Aquí, joventut, amor i covardia s'entrellacen inevitablement, destil·lats en una novel·la que reclama ser llegida compulsivament, d'una tirada.»
  Esquire – «Etiquetar Rooney com una escriptora millennial és subestimar els dons prodigiosos que té: la deliciosa agudesa psicològica que fa que les seves novel·les espetarreguin i l'habilitat per explorar la influència dels sistemes sociopolítics sobre els individus que, alternativament, pateixen i es desenvolupen suportant-ne el pes.» 
  Vogue – «Rooney ha inventat una sensibilitat que és només seva: alegre i aguda, lliure d'artificis però que desborda saviesa i intensitat.»

  Voir livre

• 

  Els murs invisibles

  Ramon Mas

  • 0
  • 0
  • 0

  La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d'aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l'inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d'una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d'emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d'un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.
  "En l'aiguabarreig del dolor i la tendresa la prosa de Ramon Mas floreix com poques." Ferran Garcia 

  Voir livre

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Voir livre

• 

  La gran família

  Antònia Carré-Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què hi ha germans que s'assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d'això se n'ocupa la literatura. La nova novel·la d'Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.
  
  Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s'esperava d'ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
  
  Després d'excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l'adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l'amor que li inspiren els seus personatges.

  Voir livre

• 

  Solastàlgia

  Ada Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  «Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L'únic que no en sé calibrar és l'abast. Soc jo sola qui s'ofega? O és només la nostra família? O és tota l'espècie humana? O és el planeta Terra?»
  
  La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l'Empordà. A l'expedició l'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L'objectiu és refundar l'edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
  
  *La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l'activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

  Voir livre

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Voir livre