L'última colònia

Philippe Sands

Beschreibung

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Verfügbar seit: 25.10.2023.

Drucklänge: 296 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Cròniques I (edició en català) -...

Bob Dylan

El 1961 Bob Dylan arriba a Nova York i s'instal·la a Greenwich Village disposat a trobar-se amb Woody Guthrie que, en aquells moments era el cantautor a qui volia emular. El jove Dylan es guanya la vida tocant en diferents locals mentre viu una gran història d'amor i es desenvolupa com a autor. Aquesta entrada en el món de la música professional, que culminarà amb el seu primer contracte discogràfic, és el rerefons de 'Cròniques I', un llibre que recull impressions, vivències i reflexions, que presenta al primer Dylan com un creador animat per una inquietud infinita. Si coneixíem la qualitat de Dylan com a poeta, 'Cròniques I' ens descobreix a un narrador extraordinari, capaç de combinar el record, l'elegia i les observacions més incisives.

Zum Buch

Un barceloní a Beirut - Viatges...

Tomás Alcoverro

Tomás Alcoverro ens apropa a l'altra riba del món mediterrani amb la intenció de mostrar, lluny de visions occidentalitzants i romanticismes de to exòtic, la seva complexa autenticitat.
Aquest llibre vola de Barcelona a Beirut, dues ciutats que, més enllà de la distància física, comparteixen determinats trets, en virtut d'una essència mediterrània comuna. La connexió comença a l'època medieval, quan la Corona d'Aragó va estendre la seva influència amb les naus que creuaven tot el Mare Nostrum, i ha estat continuada després per personatges com l'escriptor Josep Carner, cònsol a la capital del Líban.
A través d'aquestes i d'altres històries, Alcoverro es converteix en el millor guia d'un viatge que ens permetrà conèixer els nostres veïns més ignorats: els habitants del Mediterrani oriental.

Zum Buch

Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

Llibert Ferri, Teresa Ferri

A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

Zum Buch

Anton Txékhov - Vida a través de...

Natalia Ginzburg

 Una petita joia sobre el geni de Txhékhov. 
Anton Txékhov. Vida a través de les lletres és un meravellós i subtil retrat del genial Anton Txékhov escrit per Natalia Ginzburg: una joia que explora la joventut de l'escriptor a Taganrog, els seus inicis literaris i la seva feina de metge rural, els seus primers èxits teatrals fins a la malaltia i els darrers anys a Ialta, abans de la seva mort prematura. Un llibre magnífic, un feliç equilibri entre tema i autora, un text breu però ric sobre el que va ser un dels millors escriptors i coneixedors de l'ànima humana.
Carmen Martín Gaite va elogiar Natalia Ginzburg afirmant que era "una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna".

Zum Buch

El xalet de Puigcerdà...

Jordi Finestres Martínez

Un capítol de la nostra història ple d’emoció, tragèdia i èpica.


Una història commovedora que relata la fundació de Plan al 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Un relat extraordinari sobre les persones que la van fer possible, però sobretot sobre aquells nens perduts entre l’horror de la guerra i retrobats gràcies a l’amor i la generositat.

Un relat humanitari, desconegut fins ara i d’alt interès històric.

La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l’ONG més antiga del món neix a Catalunya l’any 37.

Zum Buch

Dos infants i la guerra -...

Joan Reventós i Carner, Jacint...

Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal d'una família de professionals liberals benestants. L'esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l'Espanya "nacional". El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d'abans s'haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils, en un llibre que ara es reedita en una versió corregida i anotada, i que incorpora com a epíleg el text de presentació que Jaime Gil de Biedma va escriure per a la traducció castellana del llibre.

Zum Buch