El dia de la independència

Tuli Márquez

Summary

Octubre de 2017. L'advocada Margarita Puig i la mestressa de casa Pepi Rius comparteixen pis a les acaballes de la vida. En dos moments anímics oposats, la Margarita encara plora la mort del seu marit, desaparegut fa dos anys, mentre que la Pepi viu una segona joventut després de descobrir la lluita política. La depressió empeny la Margarita cap a la desconnexió al mateix temps que la memòria s'entesta a aferrar-se al passat. En canvi, la Pepi ha trobat en el compromís de la reivindicació la manera d'omplir el buit que arrossega després d'una existència sense més incentius que servir i obeir.
Des de dos mons paral·lels, conviuen amb les seves dèries vuitantines, es complementen i s'ignoren, s'estimen i es detesten, però no els queda una altra opció que acceptar-se perquè es troben en un carreró final sense sortida. Per endavant els espera un cap de setmana intens amb festes d'aniversaris, digestions pesades, escapades nocturnes, rostits de diumenges, votacions i sobretaules. En una Barcelona que també es debat entre el futur i el passat, el món reneix i s'esfondra i, a la seva manera, la Margarita i la Pepi tenen una solució veterana per sortir endavant. Ara només queda descobrir-les.

Available since: 09/02/2024.

Print length: 160 pages.

Other books that might interest you

Un nou país més enllà de la...

Theodor Kallifatides

Theodor Kallifatides va emigrar de Grècia a Suècia el 1964. A Un nou país més enllà de la finestra explora els seus orígens grecs i la persona en què s'ha convertit després de dècades de viure a Suècia. Sens dubte, aquest és el llibre més personal de l'autor, aquell en què reflexiona amb més profunditat sobre els que són els grans temes de les seves novel·les, l'individu i la història, l'emigració i el sentit de pertinença, la llengua i la memòria, l'amor i la identitat. Amb l'humor i la calidesa que li són propis, Kallifatides ens mostra en aquest text la seva ànima sense disfresses, i basteix un relat d'una humanitat radical que meravellarà i emocionarà una vegada més els lectors.

Show book

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

Trilogia de Copenhaguen

Tove Ditlevsen

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor.
"Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian

"Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer

"Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

Show book

El petit heroi

Fiódor Dostoievski

En les novel·les de Dostoievski, els nens i els adolescents acostumen a tenir-hi un paper torturat. La pròpia infantesa de l’escriptor, plena d’experiències difícils, li servia de model per considerar-la una etapa de la vida marcada per la infelicitat. El protagonista d’El petit heroi, n’és, però, una excepció. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del «petit heroi», amb el naixement dels primers sentiments amorosos cap a una bella dama però també el dolor i el neguit. Una novel·la deliciosa.

Show book

Maria Antonieta

Stefan Zweig

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.

Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.

Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.

«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth

«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
Juliana Canet

«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
Núria Cadenes

«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart

Show book

Tot una dona

Dani Figuerola

Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

Show book