El dia de la independència

Tuli Márquez

Summary

Octubre de 2017. L'advocada Margarita Puig i la mestressa de casa Pepi Rius comparteixen pis a les acaballes de la vida. En dos moments anímics oposats, la Margarita encara plora la mort del seu marit, desaparegut fa dos anys, mentre que la Pepi viu una segona joventut després de descobrir la lluita política. La depressió empeny la Margarita cap a la desconnexió al mateix temps que la memòria s'entesta a aferrar-se al passat. En canvi, la Pepi ha trobat en el compromís de la reivindicació la manera d'omplir el buit que arrossega després d'una existència sense més incentius que servir i obeir.
Des de dos mons paral·lels, conviuen amb les seves dèries vuitantines, es complementen i s'ignoren, s'estimen i es detesten, però no els queda una altra opció que acceptar-se perquè es troben en un carreró final sense sortida. Per endavant els espera un cap de setmana intens amb festes d'aniversaris, digestions pesades, escapades nocturnes, rostits de diumenges, votacions i sobretaules. En una Barcelona que també es debat entre el futur i el passat, el món reneix i s'esfondra i, a la seva manera, la Margarita i la Pepi tenen una solució veterana per sortir endavant. Ara només queda descobrir-les.

Available since: 09/02/2024.

Print length: 160 pages.

Other books that might interest you

Tot va passar alhora

Teresa Colom

Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.

Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.

---

«A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»

— Àngels Gregori

«Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»

— Manuel Forcano

Show book

Cartes a la meva mare -...

Sylvia Plath

«Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine
Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
 
The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»
The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»

Show book

Aproximació a la vida i obra de...

Hèctor Tarín Nieto

L'obra creativa de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), músic d'Alcanar que va morir prematurament abans de poder desenvolupar la seua prometedora trajectòria com a compositor, director, intèrpret i docent, no s'ha estudiat fins ara amb la profunditat que es mereix. En aquest llibre, a mode d'homenatge, s'analitza la seua figura des d'un punt de vista biogràfic, pero també com a acadèmic i professional, estudiant la seua producció per a determinar les característiques que el defineixen com a compositor, els seus recursos creatius i els seus lligams amb músiques foranes, com ara el jazz.

Show book

Ments preclares - El llibre dels...

Quim Monzó

Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

Show book

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

Maria Antonieta

Stefan Zweig

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.

Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.

Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.

«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth

«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
Juliana Canet

«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
Núria Cadenes

«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart

Show book