D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Llibre de meravelles

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

  Voir livre

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Voir livre

• 

  Autobiografia d'un exhome de color

  James Weldon Johnson

  • 1
  • 0
  • 2

  Una novel·la pionera i colpidora sobre la identitat racial als Estats Units.
  El protagonista d'Autobiografia d'un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l'abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.
  L'Autobiografia d'un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d'un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.
  És una obra clau de la literatura afroamericana del segle XX, publicada per primera vegada de forma anònima el 1912 i reeditada el 1927 en ple Renaixement de Harlem. Amb una mirada lúcida i gens sentimental, James Weldon Johnson narra el viatge d'un home amb la pell clara que pot fer-se passar per blanc, i que transita pels diferents estrats de la societat negra dels Estats Units de principis de segle. 
  Des d'una fàbrica de cigars a Jacksonville fins als salons selectes de Nova York, passant per l'escena musical del ragtime, la novel·la explora la doble consciència, els prejudicis racials i la construcció de la identitat masculina en una cultura marcada pel color de la pell. Amb un estil directe i elegant, aquesta obra es manté sorprenentment vigent més d'un segle després de la seva publicació i ha estat un referent essencial per a autors com Zora Neale Hurston, Richard Wright o Ralph Ellison.

  Voir livre

• 

  Curial e Güelfa

  Anonyme

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en catLà actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. En un nou format d'un sol volum, pensat com a novel·la per gaudir de la lectura. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.
  El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada.
  La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Voir livre

• 

  La rialla roja

  Leonid Andreiev

  • 0
  • 0
  • 0

  La rialla roja comença en el deliri del camp de batalla, i en unes poques pàgines aconsegueix que experimentem la follia i el patiment d'aquells que es veuen abocats a formar part activa d'una guerra. El protagonista, després de rebre una ferida greu, és enviat a casa, on per fi es trobarà a resguard, protegit per l'escalf de la família. Tot i així, no pot treure's de sobre la sensació que l'horror l'ha seguit fins aquí, com si la barbàrie s'hagués escapat de les trinxeres i s'estengués per la vida quotidiana, infectant pobles i ciutats. Andréiev, mestre indiscutible de la literatura russa, presenta la guerra com un estat mental, una bogeria encomanadissa que es va apoderant del món sense que gairebé ningú no se n'adoni.
  
  Construïda a partir de fragments de diversos manuscrits, La rialla roja és una narració antibel·licista a mig camí entre el terror d'Edgar Allan Poe i la literatura expressionista. Un llibre que va convertir Leonid Andréiev en un dels escriptors russos més admirats del seu temps.

  Voir livre

• 

  Vetlles en un veïnat de Dikanka

  Nicolai Gogol

  • 0
  • 0
  • 0

  Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
  Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

  Voir livre