Rejoignez-nous pour un voyage dans le monde des livres!
Ajouter ce livre à l'électronique
Grey
Ecrivez un nouveau commentaire Default profile 50px
Grey
Abonnez-vous pour lire le livre complet ou lisez les premières pages gratuitement!
All characters reduced
Pandemònia - cover

Pandemònia

Magí Canut

Maison d'édition: Ediciones Oblicuas

  • 0
  • 0
  • 0

Synopsis

«Aquestes píndoles de ficció receptades a la persona lectora ho són també, inextricablement, de realitat. Elaborades en reclusió domiciliària durant l'insòlit període de març a mitjans de juny del 2020, confegeixen una selecció d'escenes quotidianes i, alhora, una sort de contra-crònica d'aquells dies de confinament. 
Els fets referits —cas que de fets es tractés— revelen que la vida, en substància, és literatura…: mala literatura, comptat i debatut, si ens vagués d'emetre aquesta mena de judicis. S'ha demostrat que la novel·la que vivim exhibeix una tècnica pobra i defectuosa, que el narrador massa sovint es distreu i perd el fil a cada nou capítol i que la trama desplegada resulta incongruent i clafida de personatges inversemblants».
Disponible depuis: 12/01/2023.
Longueur d'impression: 95 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

  • Al capvespre - cover

    Al capvespre

    Sok-yong Hwang

    • 0
    • 0
    • 0
    Park Min-woo és un dels arquitectes més prestigiosos de Seül, un símbol del progrés i un exemple d´home fet a si mateix. Però tot canvia quan, al final d´una conferència, una jove li entrega una nota misteriosa abans de desaparèixer entre la multitud. Al capvespre de la seva vida, l´arquitecte es veu obligat a encarar-se amb el seu passat i a respondre pels actes que ha intentat amagar durant anys.
    Voir livre
  • Volem recollir i altres relats - cover

    Volem recollir i altres relats

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles. 
    L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de "La primera teràpia", a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A "Salvem Catalunya", ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats  del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una "Confessió" conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. "Albània, capital SUTTON" despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que "Volem recollir" entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, "El dinosaure català de Monterroso" que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. "BERRACUS" descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà "El premi" literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un "Patrimoni immaterial" que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre "Esguerrat" per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un "Sensat desfermat".
     S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. 
    Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
    Voir livre
  • Blasfèmia - cover

    Blasfèmia

    Ferran Garcia

    • 0
    • 0
    • 0
    L'Urpa, els germans Karamàzov, la dona tors, les siameses, l'home dels dits infinits o el menja-rates són alguns dels membres de la família de l'Abel Absent. Però quan la fira de monstres abandona el poble de Gaidovar, el deixen al mig de la plaça i s'emporten un secret. L'Abel Absent sobreviurà a un orfenat de l'Espanya profunda, aprendrà l'ofici de matallops i, sense voler-ho, tornarà a posar en marxa el mecanisme que va provocar que la seva família de monstres l'abandonés.
    Però aquesta vegada les conseqüències seran irreversibles. «Només perdura allò que fa mal», ens adverteix Blasfèmia. L'infern és molt més a prop del que ens pensem, separat de nosaltres per un tel prim i transparent, i quan ens toca, ja res torna a ser igual. Però això els personatges de Blasfèmia ho van aprendre fa molt de temps.
    Voir livre
  • Pau de Gósol Picasso al Pirineu - Aturar-se per transformar l'art - cover

    Pau de Gósol Picasso al Pirineu...

    Iñaki Rubio

    • 0
    • 0
    • 0
    'Les demoiselles d'Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d'això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d'una revelació artística i d'una transformació personal. El 1906, en un poblet de l'Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l'enigmàtica Hermínia, per les «pageses d'Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d'aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d'un dels artistes més influents de la història.
    Voir livre
  • Si la memòria no ens falla - Una conversa conduïda i editada per Julià Guillamon - cover

    Si la memòria no ens falla - Una...

    Quim Monzó, Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
    Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".
    Voir livre
  • Terres mortes - cover

    Terres mortes

    Núria Bendicho Giró

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
    La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
    Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.
    Núria Bendicho Giró s'estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
    «Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
    «A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).
    Voir livre