D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Olivetti Moulinex Chaffoteaux et...

  Quim Monzó

  • 0
  • 11
  • 0

  «Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
  The New York Times, Nova York
  «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord».
  World Literature Today, Oklahoma

  Voir livre

• 

  El crepuscle del món

  Werner Herzog

  • 0
  • 0
  • 0

  Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura. 
  
  L'any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s'acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d'Onoda. 
  
  A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d'Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d'aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.

  Voir livre

• 

  Viatge a Itàlia

  Joan Simó

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Simó (1999) té la diabòlica mania d'escriure, que diria Josep Pla. Els seus articles, esmolats i incisius, deixen entreveure una capacitat per desmuntar tòpics i capgirar sempre la perspectiva més òbvia. Simó té el do de retratar el que veu sense deixar de sortir a la foto, i ho fa sense fer mai ombra al que explica. Simplement hi és i al capdavall és la seva mirada personal el que dota d'interès allò que descriu. La ruta de Simó per Itàlia és civilitzada (encara es pren seriosament el deure de fer les visites culturals que toquen a cada lloc), però oberta a la improvisació. El seu relat, ple d'observacions personals, ens arriba filtrat per la sornegueria i un punt de cansament que no cau mai en el passotisme. Viatge a Itàlia és la incursió d'un jove mediterrani hedonista que no ha perdut la capacitat de sorprendre's mentre visita una cultura germana. Simó travessa Itàlia amb la por de contreure el virus, en un moment, l'estiu de 2021, en què el contagi viu un moment àlgid i un test positiu li hauria impedit tornar a casa.

  Voir livre

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Voir livre

• 

  M'hi nego

  Per Petterson

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots dos van criar-se al mateix poble: en Jim,  educat i covat per una mare piadosa; en Tommy, abandonat per la seva i sotmès a un pare violent, obligat a treballar de molt jove en una serreria. I tanmateix és en Tommy qui ha fet carrera en les finances, mentre que en Jim fa la viu-viu i se li ha acabat l'atur. Trenta anys després es retroben en un pont on en Jim ha anat a pescar.    
  Aquesta trobada atzarosa allibera el record i engega el motor de la narració. Anem dels seixanta als dos mil i són tres els personatges que prenen la paraula: dos amics de l'ànima i la germana petita d'un d'ells. Els uneix un poble on tot just hi arriba el telèfon —i l'orfenesa, que suporten miraculosament de nens, però que els fereix en l'adultesa.
  Les vides d'en Jim, en Tommy i la Siri agafen camins diferents a partir d'aquest moment, sense que puguin explicar-se què els va separar. El temps se'n va i de cop ja no ets jove: pel mig hi ha amics amb qui voldries reconciliar-te i persones a qui mai no podràs perdonar.
  M'hi nego és la cinquena novel·la de Petterson que publica Club Editor. 

  Voir livre

• 

  Temps mort

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
  Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
  "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.

  Voir livre