D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La festa de Gerald

  Robert Coover

  • 0
  • 0
  • 0

  Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apareix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d'un seguit de fets, alhora extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonista fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l'homenatge de la gent de teatre a l'actriu morta… Com ha dit la crítica, «La festa de Gerald» és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d'un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l'humor.
  «Brillant, intel·ligent, lúcida, divertida fins a la rialla. Falten paraules per descriure aquesta novel·la esplèndida»
  Quim Monzó  
   «Robert Coover ha escrit un Hieronymus Bosch: la seva obra té el mateix aire de malson, la mateixa força hipnòtica, la mateixa implacabilitat, la mateixa bellesa. Una novel·la extraordinària».
  William H. Gass 

  Voir livre

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Voir livre

• 

  Míster Evasió

  Blai Bonet

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Adolescent —la musa de Blai Bonet— ja no viu tancat al sanatori: en aquesta novel·la l'autor juga a ser català. Fa néixer el seu heroi a Calella de Palafrugell, l'envia als barris alts de Barcelona a acabar d'educar-se, d'allà al Somorrostro a catequitzar canalla i al Xinu a desflorar-se, i cap a Suïssa a conèixer el Gran Poeta exiliat.
  "Fer el màrtir durant trenta anys és un luxe dels Medici: no ho soc. I és una impostura. Un màrtir a Ginebra, cinquanta mil pessetes de sou mensuals, el balcó del despatx que dona sobre el llac… Bofill, ser un gigoló de la història és pitjor que ser-ho d'una doneta que fa de la vida. Ser un símbol, quina misèria!"
  Míster Evasió és l'educació sentimental d'un senyoret de l'Empordà, aquesta "reserva espiritual de Catalunya y baluarte moral de Occidente". I una guia completíssima dels mites que fonamenten un país. I una ratxa d'aire fresc com de vegades en bufen a les literatures sota estricta vigilància. Publicat al mític 1969, per primer cop se'n pot llegir la versió íntegra, amb els fragments que n'havia evacuat el censor franquista —i que, curiosament, són els que més claven l'urpa en les sagrades essències de la catalanor.
  Blai Bonet, més verdenc que mai.

  Voir livre

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Voir livre

• 

  Spina

  Quim Gómez

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la guanyadora del IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. Un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció. 
  Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
  Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
  Quatre dones queden atrapades en aquest trencaclosques: una beta tester que vol recuperar el que va perdre, una policia que investiga el que no s'entén, una programadora que sap més del que diu i una comissària encarregada de preservar l'ordre perfecte. Spina va ser l'obra guardonada amb el IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. És tot un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.
     

  Voir livre

• 

  Jardí vora el mar

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 1
  • 0

  Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència.

  Voir livre