Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  La societat de la neu

  Pablo Vierci

  • 0
  • 0
  • 0

  El relat definitiu de la tragèdia dels Andes, on el lideratge i la capacitat de superació van ser decisius. Si fos ficció, esdevindria inversemblant. Però va ser i és veritat, i tots els supervivents parlen per primera vegada des d'aquell accident d'avió que els va colpejar als Andes quan tenien uns vint anys, a quatre mil metres d'altitud, sense roba d'abric ni menjar. Ara, cadascun dels setze recorda en primera persona com van ser els setanta-dos dies a la serralada, com van superar aquella situació extrema, com van entendre la mort, què va significar l'accident i com va influir posteriorment en la seva vida.
  La història més increïble mai explicada, una narració que commou des de la primera línia: una vivència extrema que posa a prova les capacitats de lideratge i superació. Un mosaic enorme sobre el qual es projecten setze maneres de superar allò insuperable.

  Zum Buch

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Zum Buch

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Zum Buch

• 

  Pinyols d'aubercoc

  Emilio Manzano

  • 0
  • 0
  • 0

  Pinyols d'aubercoc és un llibre sobre els embats del temps. Sense estridències, amb un exuberant domini de la llengua dialectal i una prodigiosa sensibilitat, les proses d'aquest llibre esdevenen una crònica de l'educació sentimental de l'autor amb el rerefons de la transformació de Mallorca pel boom turístic. Aquesta petita joia va significar el portentós debut literari del periodista cultural Emili Manzano.

  Zum Buch

• 

  Random Family - Una intensa...

  Adrian Nicole LeBlanc

  • 0
  • 0
  • 0

  Darrere de les estadístiques fredes o el sensacionalisme barat sobre el Bronx hi ha la vida, la real, la de les persones concretes. És la que treu a la llum Adrian Nicole LeBlanc després d'una dècada d'investigació i convivència amb una saga familiar porto-riquenya, en un reportatge que s'eleva com un monument literari.
  Les persones de Random Family venen drogues, en consumeixen, cometen assassinats, van a la presó, tenen relacions sexuals, s'enamoren, queden embarassades i alimenten els fills. 
  El relat comença amb el narcotraficant Boy George i amb una de les seves nòvies, la Jessica, una adolescent apassionada, i amb l'aventura salvatge que viuen combinant l'ambició i la decadència. En paral·lel, el germà petit de la Jessica, en Cesar, i el seu primer amor, la Coco, naufraguen per la inclemència del carrer. Tots quatre queden atrapats entre la supervivència i la mort: els amics són assassinats; la DEA i l'FBI investiguen en Boy George; en Cesar acaba sent un fugitiu; la Jessica i la Coco suporten el sensellarisme, la traïció, la terrible privació de la presó i els danys que provoquen totes les mancances.
  Adrian Nicole LeBlanc passa a un segon pla, com un testimoni discret. Tot i això, hi és.

  Zum Buch

• 

  Solito - Una història real

  Javier Zamora

  • 0
  • 0
  • 0

  «Solito és una revelació.» Daniel Alarcón
  Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d'El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d'un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l'esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se'n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
  Solito és la història d'un nen que ens guia amb la mirada neta a través d'una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l'havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l'ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és la humanitat necessària; la família inesperada.
   
  The New York Times — «Solito és tant una obra de curació personal com una crida implícita als països, els Estats Units inclosos, perquè s'enfrontin a les dificultats i els perills que la immigració va suposar per a Zamora, i als riscos que
  encara segueix comportant per a moltes altres persones.»
  Dave Eggers — «Una història fascinant de perseverança i de tot el que poden arribar a fer els éssers humans per ajudar-se en els moments més difícils.»
  San Francisco Chronicle - «La màgia d'aquest llibre no només rau en la veu seductora del jove Javier, ni en el viatge esgarrifós i la valentia immensa dels immigrants, ni en el relat del viatge d'un heroi en formació. Es fa difícil conciliar el fet que aquest llibre no hagi estat sempre entre nosaltres. Com pot ser que una cosa tan essencial i fonamental per a la història d'Amèrica encara no formi part del nostre cànon?»

  Zum Buch