Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
Joan Fuster i el periodisme - cover

Joan Fuster i el periodisme

Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón, J. Àngel Cano Mateu

Verlag: Publicacions de la Universitat de València

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.
Verfügbar seit: 11.04.2022.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Records de la darrera carlinada - cover

    Records de la darrera carlinada

    Marian Vayreda

    • 0
    • 0
    • 0
    Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.
    Zum Buch
  • Aprendre a viure amb nens - Ser per educar - cover

    Aprendre a viure amb nens - Ser...

    Rebecca Wild

    • 0
    • 1
    • 0
    La versió en català de Aprender a vivir con niños (també a Herder). Una lectura inspiradora per a pares i mestres que desitgen conèixer millor l''univers del nen i el sentit d'una educació lliure i respectuosa. Perquè nens i adults poden créixer junts.
    
    Cada vegada són més els individus i els grups que s''aventuren a construir noves relacions humanes no caracteritzades per estructures de domini, i nous entorns més propicis per dur a la pràctica aquest ideal. Quan es pren aquest camí i canvia la perspectiva dels adults, sorgeixen una infinitat de preguntes relatives a l''educació dels nens. Ens fixem amb prou atenció en com són aquests en realitat o preferim modelar-los segons els nostres ideals, necessitats i frustracions? Entre aspirar a resoldre tots els problemes del nen o renunciar a oferir-li referents i pautes, hi ha el territori on esdevenen els autèntics processos de desenvolupament. Aquest llibre és una invitació a ocupar aquest espai revisant les nostres pràctiques i actituds, i descobrint que nens i adults poden créixer junts. Rebeca Wild ens mostra a través de la seva experiència com a pedagoga
    principis educatius i humans que són fonamentals para
    per als nostres temps.
    Zum Buch
  • Àfrica en l'imaginari occidental - Els mites europeus sobre Àfrica - cover

    Àfrica en l'imaginari occidental...

    AA VVAA

    • 0
    • 0
    • 0
    "Muy probablemente, uno de los grandes obstáculos para entender el continente negro es que el Africa atrox siempre se ha querido contrarrestar con su opuesto, un Africa felix igualmente sectaria. Así, todo un continente acaba reducido a una opción binaria: la foto del niño que llora o la del niño que ríe, el África de los cooperantes o la de los turistas. Desde este punto de vista, la opción del libro que tiene en las manos nos parece la más oportuna y, sobre todo, la más rica. Ni se afirman ni se niegan estas dos Áfricas bipolares, sencillamente se ignoran. Y una vez rascamos la superficie, lo que parece es una riqueza de paisajes que roza el infinito. La literatura científica es nuestro gran aliado a la hora de proclamar la inmensidad de retóricas que esconde África. [.] todas estas historias fascinan por su pluralidad, y nos consta que sólo son una fracción infinitesimal de los recursos narrativos que el continente esconde [.] son tan exóticas -en el sentido más intelectual del término- y tan atractivas, que quizá sean el único instrumento por ensanchar la imagen de África y atraer nuevos intereses".
    Zum Buch
  • Transformacions - Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà - cover

    Transformacions - Literatura i...

    Vários autores

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquest volum reuneix un conjunt de reflexions sobre la incidència de les dinàmiques de transformació en les pràctiques culturals dels darrers quaranta anys. El llibre analitza com les dinàmiques de canvi social han interactuat amb les institucions culturals i, específicament, amb les literàries. Així mateix, estudia com aquesta imbricació entre cultura i canvi social ha condicionat l'evolució dels gèneres literaris, la percepció de la identitat cultural i de gènere, la dramatúrgia i les possibilitats de l'art i de la literatura de redefinir l'espai públic. En suma, el volum és fruit d'una recerca de noves vies per conceptualitzar la relació productiva i dinàmica entre textos i contextos, entre els marcs disciplinaris i la multiplicitat de mirades crítiques a què ens obliga l'anàlisi de la societat i la cultura contemporània.
    Zum Buch
  • Bòsnia la guerra que no ens van explicar - cover

    Bòsnia la guerra que no ens van...

    Joan Salicrú

    • 0
    • 0
    • 0
    La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus cent mil morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d'un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de "la petita Iugoslàvia", com se l'havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l'estat creat per Tito.
    
    Vint-i-cinc anys després de l'inici del conflicte, aquest llibre pretén, però desmuntar el mite segons el qual aquesta va ser una guerra ètnica. I també, de fet, la mateixa existència de tres pobles amb grans diferències entre si, la suposada causa per justificar el "conflicte inevitable": "Si tres grups aparentment diferents —es pregunta l'autor— parlen exactament la mateixa llengua (en tot cas amb diferències com les que hi ha entre el català i el valencià), tenen uns costums molt semblants i una cohabitació des de fa segles... fins a quin punt es pot afirmar que són tres ètnies diferenciades?".
    
    En lloc d'això, l'autor defensa que l'element ètnic va ser, precisament, el pretext de les elits provinents del sistema iugoslau per perpetuar-se en el poder, encara que fos al preu de generar una guerra civil. El volum pretén, en suma, demostrar com les diferències ètnico-culturals es van amplificar i estimular per tal de justificar el conflicte.
    Zum Buch
  • Jean-François Lyotard: Estètica i política - cover

    Jean-François Lyotard: Estètica...

    Gerard Vilar

    • 0
    • 0
    • 0
    La política, té com a funció buscar consensos i normes generals per resoldre les diferències d'interessos o visions? O, més aviat, com també és el cas de l'art i de la filosofia, té a veure amb la dissensió, la pluralitat irreductible de perspectives i les diferències inconciliables?
    El pensament polític de Lyotard se situa en el camp de forces del que anomenava el différend, és a dir, de les disputes entre dos o més parts que s'enfronten en jocs de llenguatge diferents -diferències que no poden resoldre's recorrent a uns suposats universals, compartits i fonamentats, que permetrien una reconciliació que només pot resultar falsa.
    Zum Buch