D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  No pots buscar en el blau - Una...

  Antoni Defez

  • 0
  • 0
  • 0

  Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

  Voir livre

• 

  La sardana i la religió de les...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de l'obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l'imaginari cultural català, sempre desvetllant les veritats que s'amaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l'autèntic caràcter d'alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.

  Voir livre

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Voir livre

• 

  La resistència íntima - Assaig...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  "La resistència íntima" és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L'autor ens mostra com la vertadera cura d'un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegint-los i fent-los de guia en el camí. "Hem de considerar "resistència íntima" com el nom d'una "experiència", pròpia de la comarca de la "proximitat"; comarca que no és visita d'un dia, sinó estança habitual. Avui, romandre en aquesta comarca no és planer. La proximitat no es mesura en metres, ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania, ans més aviat la monocromia ubiqua del món tecnificat. Hem vist com la quotidianitat i el gest de la casa són modalitats importantíssimes de l'experiència de la proximitat"."Contra la immediatesa compulsiva, contra la hiperconnectivitat, contra la permanent exposició pública i contra la dispersió, Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar".Josep Massot, La Vanguardia"Josep Maria Esquirol s'explica meravellosament bé i ens fa molta falta".Mònica Terribas, El Matí de Catalunya Ràdio"És un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s'han publicat en català en els últims anys i que, sens dubte, n'és un dels millors".Enric Sòria, El País"Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons".Carles Capdevila, Ara"Una proposta constructiva, basada en la intimitat, el refugi i el replegament, sense oblidar la reivindicació de la memòria i la imaginació"Jordi Nopca, Ara"La proposta d'Esquirol consisteix a reprendre el sentit en la proximitat, en la quotidianitat com a element per donar sentit a aquest buit insuportable".Albert Sáez, El Periódico"Lluminós assaig per combatre la disgregació del jo i per no cedir a l'imperi de l'actualitat".Jordi Llavina, La Vanguardia"Entre Derrida i Lévinas, Nietzsche, Hanna Arendt o Jan Patocka, fa tot un elogi del tornar a casa i de la quotidianitat que atrapa".Xavier Graset, El Punt Avui"Són menys de dues-centes pàgines que fan la funció de purgant, tonificant i bàlsam. Escriptura ingràvida i gràvida alhora, sobre el pedrís del desconcert contemporani".Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia"És un llibre que resistirà el pas del temps i goso dir que les seves reflexions seran un referent per a generacions futures".Lluís Foix, El Punt Avui"Esquirol no moralitza, no es pregunta per l'espai que ocupa l'home al món, ni tan sols pel sentit de l'existència. Ell constata que hi ha caos i dolor als marges del dia a dia, i presenta una filosofia de conviure-hi. Mirar de fit a fit el que ens xucla, ens fa mal o pànic: l'única manera de reforçar la fragilitat constitutiva de l'home en aquest heroisme que ja és resistir".Anna Punsoda, El País (Quadern)"L'obra es llegeix amb vertadera fruïció, i, com qualsevol lectura estimulant de debò, ens fa buscar, en la nostra biblioteca, altres llibres, poemes, fragments que podrien ser una feliç continuació de les seves idees".Jordi Llavina, El Punt Avui"L'habilitat de l'autor rau a definir el context d'aquesta resistència. I a fer-ho no pas des d'un plantejament abstracte sinó retratant, amb els ingredients propis de la filosofia però sense dogmatismes, l'època que ens ha tocat viure en aquesta part opulent i privilegiada del planeta".Sergi Pàmies, La Vanguardia"Hi ha pocs llibres que s'ocupin de la vida quotidiana en profunditat com ho fa La resistència íntima, i que signifiquin alhora àmbit i condició per pensar".Joaquim Armengol, Ara"Un elogi de la quotidianitat, la senzillesa i la vida, com una forma de no transigir amb el dogmatisme de l'actualitat, com un acte de renúncia i despreniment".Robert Juan-Cantavella, El Mundo (Tendències)

  Voir livre

• 

  Els parlars valencians (4a ed...

  Carles Segura-Llopes, Vicent...

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir dels estudis consolidats i, sobretot, d'un meritori treball de camp amb enquestes dialectològiques a informants de més de 250 localitats de la geografia valenciana, "Els parlars valencians" descriu, amb rigor i profusió, la riquesa lingüística que presenta el català al País Valencià. L'obra s'organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cadascuna de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l'estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l'Atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes a tot color on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques. Els treballs que han donat lloc a aquest llibre han estat mereixedors del Premi IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.

  Voir livre

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Voir livre