Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
La lectura com a pregària - Fragments filosòfics 1 - cover

La lectura com a pregària - Fragments filosòfics 1

Joan Carles Mèlich

Verlag: Fragmenta Editorial

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica.

«Textos breus i substanciosos»

Jordi Llavina

«Un llibre altament recomanable» 

Francesc-Marc Álvaro

«Sé que demà, si estic encara cridat al territori que conec i que coneixem, estiraré el braç i trobaré el llibre d'en Mèlich al meu costat decidit a torbar-me, a sacsejar les seguretats que em podem immunitzar davant la presència de l'altre»

Jaume Cela

«Un dels llibres més peculiars que han sotraguejat —o, si més no, remogut— les plàcides aigües de la nostra literatura»

Àlex Susanna
Verfügbar seit: 01.09.2024.
Drucklänge: 128 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Avui que ens són familiars la browning i els gàngsters - Periodisme humor sàtira (1932-1934) - cover

    Avui que ens són familiars la...

    Mercè Rodoreda

    • 0
    • 0
    • 0
    «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
    
    L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
    
    «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
    
    «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».
    Zum Buch
  • Miguel Abensour: La democràcia contra l'Estat - cover

    Miguel Abensour: La democràcia...

    Jordi Riba

    • 0
    • 0
    • 0
    L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.
    Zum Buch
  • La Via Bàltica - El somni d'Estònia Letònia i Lituània de viure a l'Europa democràtica - cover

    La Via Bàltica - El somni...

    Jordi Arrufat

    • 0
    • 0
    • 0
    El 23 d'agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se'n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
    Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n'han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d'aquella proesa històrica en l'esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
    La Via Bàltica és el retrat d'unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l'Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.
    Zum Buch
  • La prosa de la vida - Fragments filosòfics 2 - cover

    La prosa de la vida - Fragments...

    Joan Carles Mèlich

    • 0
    • 0
    • 0
    «Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»
    
    En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir —segons Milan Kundera— parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
    
    «Joan-Carles Mèlich defensa que l'ètica és la resposta al prec d'algú que pateix i que per tant la compassió és la base de l'ètica»
    
    Carles Capdevila, Diari Ara
    
    «Quin goig més gran, llegir algú que es diu –o li diuen– filòsof i que, en comptes d'exposar-nos –i fer-nos compartir– les seves certeses, ens ofereix els seus dubtes!; algú que, enlloc de buscar prosèlits, ens convida a pensar per nosaltres mateixos»
    
    Xavier Serrahima, Nació Digital
    
    «Joan-Carles Mèlich porta un barret negre, escriu amb ploma (de tinta violeta) i rere les ulleres hi ha una mirada atenta al matís, al dubte, al canvi»
    
    Gemma Ventura Farré, Catorze.cat
    Zum Buch
  • El consumidor adolescent - Televisió marques i publicitat - cover

    El consumidor adolescent -...

    Josep Fernández Cavia

    • 0
    • 0
    • 0
    L'estudi de l'adolescent com a consumidor té interès per a públics molt diversos. En primer lloc, és una part integrant de l'estudi del consumidor en general, bàsic per planificar les accions específiques més adequades per part dels professionals del màrqueting i la publicitat. En segon lloc, educadors, pedagogs i pares trobaran en aquests capítols algunes idees i explicacions que els permetran entendre millor les causes d'algunes actituds o comportaments que, vistos des de fora pels adults, semblen injustificats. Aquest estudi esbossa un panorama general del que pensen, senten i fan els adolescents a l'entorn del consum, la televisió, les marques i la publicitat en aquest començament del segle xxi. Es pretén, a la vista de la complexitat i l'abast del tema definir unes línies mestres que ajudin a comprendre la naturalesa global del fenomen.
    Zum Buch
  • Ments preclares - El llibre dels idiotes - cover

    Ments preclares - El llibre dels...

    Quim Monzó

    • 1
    • 4
    • 0
    Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.
    Zum Buch