Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
Escrit al cos - cover

Escrit al cos

Jeanette Winterson

Übersetzer Bel Olid

Verlag: Edicions del Periscopi

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

«Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.» The New York Times Book Review
Louise: pèl-roja, de bellesa exuberant, casada, adúltera. Pel cos se li estén una malaltia que l'amant desconeix. L'obsessió fa que es lliurin als plaers d'una relació desenfrenada, amarada de desig i sexe, en què les pells es fonen l'una amb l'altra d'una manera que no havien experimentat mai. Fins que arriba la por i, de retruc, la distància, però no el final de l'atracció.
Escrit al cos és un dels textos que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més singulars del nostre temps. En aquest llibre, provocador i delicat, l'autora despulla les relacions i les allibera de la moral i les convencions socials per mostrar-nos que l'amor, sigui de la naturalesa que sigui, deixa traces inesborrables de vida i passió als nostres cossos. 
 
The Times — «Aquest llibre és una immersió profunda i sensual, un culte al cos, per dins i per fora.»
The Guardian — «En part història d'amor, en part tractat filosòfic, en part guia d'anatomia, Escrit al cos desafia la categorització, prescindint de clixés i estereotips per forjar, a partir de la crua fisicitat del cos mateix, un nou llenguatge per a l'amor.»
The New York Times Book Review — «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.»
Verfügbar seit: 25.03.2024.
Drucklänge: 208 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Nascut de cap dona - cover

    Nascut de cap dona

    Franck Bouysse

    • 0
    • 0
    • 0
    Premi dels llibreters francesos 2019
    «És una de les novel·les més convincents que he llegit en molts anys.» Essie Fox
    Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d'una difunta a l'asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d'una família d'agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s'acaba convertint en la peça clau d'un pla macabre que ningú gosa aturar.
    Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d'una nena obligada a fer-se gran abans d'hora a la França rural de finals de segle XIX. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l'abús de poder i la fortalesa humana.
     
    Gilles Heuré, Télérama — «Bonic i cruel, aquest llibre és principalment un homenatge a tot el que les paraules són capaces d'expressar.»
    La Libre — «Són pocs els que, com Franck Bouysse, aconsegueixen escriure sobre l'inefable amb tanta subtilesa i intensitat. Malgrat la brutalitat i la foscor de certes pàgines, Nascut de cap dona és un llibre profundament commovedor i lluminós.»
    Zum Buch
  • El dormitori - cover

    El dormitori

    Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

    • 0
    • 0
    • 0
    «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
    És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
    Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».
    Zum Buch
  • La brama del cérvol - Una experiència única en un marc incomparable - cover

    La brama del cérvol - Una...

    Joan Yago, La Calòrica

    • 0
    • 0
    • 0
    Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D'altres han vingut a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el seu matrimoni. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d'una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquella vall des de fa mil anys.
    Històries múltiples, personatges que es creuen: uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d'altres necessiten escapar del soroll... Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols.
    Zum Buch
  • El Príncep de Miguasha - Obra en un acte - cover

    El Príncep de Miguasha - Obra en...

    Serge Lamothe

    • 0
    • 0
    • 0
    Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d'haver desplegat? L'angoixa d'aquests moments d'aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s'ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.
    
    En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena. 
    
    Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.
    Zum Buch
  • L'herència - cover

    L'herència

    Matthew López

    • 0
    • 0
    • 0
    Ambientada a Nova York en temps de les eleccions presidencials del 2016, tres dècades després de l'esclat de l'epidèmia de la sida, "L'herència" presenta un mosaic d'històries interconnectades entre homes homosexuals de diverses edats i classes socials per explorar què devem a qui va viure, estimar i patir abans que nosaltres. L'obra segueix la història d'Eric i Toby, una parella amb visions diferents sobre l'amor i el compromís, mentre les seves vides s'entrecreuen amb personatges més grans i més joves que carreguen el pes del passat, la recerca d'identitat i el desig de construir un futur. La peça de Matthew López, inspirada lliurement en la novel·la "Howards End" d'E. M. Forster, posa el focus en la transmissió, el llegat i la connexió entre generacions. Èpica, sensual i commovedora, ha estat aclamada internacionalment, multipremiada i considerada per la crítica com l'obra nord-americana més important del segle.
    Zum Buch
  • L'Escrita - cover

    L'Escrita

    Perejaume

    • 0
    • 0
    • 0
    ¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
    
    Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres.
    
    «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora)
    
    «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara)
    
    «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb)
    
    «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País)
    
    «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País)
    
    «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia)
    
    «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni Sala
    Zum Buch