D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  La cosina gran

  Laura Gost

  • 0
  • 3
  • 0

  La Rosa té dotze anys quan la seva cosina gran es queda òrfena i va a viure amb ella i els seus pares. Les diferències que la separen de la Tina —l'edat, la bellesa, la personalitat forta, l'extraversió— condicionaran a partir d'aleshores la seva adolescència, una època en què es barregen ingenuïtat i maduresa de forma crua. L'arribada de nous veïns al barri —el Montsó pare i els seus dos fills— farà trontollar definitivament la relació de les dues cosines amb el poble, amb el món, amb la vida, amb la feminitat i amb elles mateixes.
  Una novel·la sobre el despertar d'una nena com a dona, i en què els homes, sempre presents però retratats amb mirada femenina, no semblen acabar de despertar mai.
  Properament, i després de la bona acollida de La cosina gran entre els lectors catalans, es publicaran les traduccions castellana i italiana de l'obra.

  Voir livre

• 

  El perquè de tot plegat

  Quim Monzó

  • 0
  • 27
  • 0

  Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 1993
  Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
  
  "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
  Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
  
  "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
  Guillermo Altares, "El País"

  Voir livre

• 

  Materials de construcció

  Eider Rodriguez

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI LLIBRETER 2024
  «Una obra escrita contra el silenci.» EITB Euskadi
  Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
  Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor.
   
  Jon Agirre, Diario Vasco — «Una crònica íntima.»
  Elvira Navarro — «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d'un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir-la és conèixe'ns, i alleuja i fa mal.»
  Jurat Premis Euskadi — «Una literatura d'alt nivell.»

  Voir livre

• 

  Comandant

  Edoardo De Angelis, Sandro Veronesi

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un testimoni impressionant de la necessitat de rescatar del mar persones en dificultats.» Roberto Saviano, Corriere della Sera
  1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l'Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l'enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida. 
  Aquesta és la història del que va passar a bord del submergible, un espai atapeït, ple d'esperança i solidaritat, de baralles i d'àpats reconfortants. Comandant és també un crit atemporal d'indignació contra la barbàrie de tot conflicte bèl·lic, i la reivindicació de qui està disposat a fer prevaldre, malgrat tot, els valors humanitaris.
   
  Arnaud de La Grange, Le Figaro — «Amb una escriptura tan impactant com un torpede, Sandro Veronesi i Edoardo De Angelis donen vida a una lliçó d'humanitat i valentia en alta mar, en plena Segona Guerra Mundial.»
  Zita Dazzi, La Repubblica — «És un llibre que traspua dolor i tendresa a cada línia, on és fàcil de llegir el subtext de l'episodi històric, és a dir, la història dramàticament actual dels rescats al mar, posant al lloc dels mariners d'en Todaro els voluntaris de les ONG implicades al Mediterrani per rescatar de les ones la vida dels exèrcits desarmats dels últims del món.»

  Voir livre

• 

  El monstre de Santa Helena

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica. La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta. Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

  Voir livre

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Voir livre