Verlag: SAGA Egmont
En aquest cinquè volum de les obres complertes de mossèn Jacint Verdager, trobem recollits alguns dels seus textos de no-ficció, com el seu dietari de viatge en el qual va recórrer la Terra Santa, els seus discursos o els seus articles. A més, també conté les Rondalles, mites i històries que va recollir durant la seva travessia per Catalunya.
Els Diaris de Virginia Woolf condensats per un novel·lista. La selecció concebuda per Gonzalo Torné en mostra la completesa: el món interior s'hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L'ull que observa escriu a raig. L'univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s'imprimeixen les primeres edicions d'Eliot i Mansfield, abans no s'imposi el terror d'una victòria possible del nazisme. Restituir aquesta vida i aquest caràcter és el repte que ha encarat Torné: calia un novel·lista per reflectir la doble aventura de viure i progressar com a artista amb tots els matisos i les ambivalències del sentiment. Traduïda amb foc i rigor per Carlota Gurt, aquesta selecció és un viatge a la intimitat d'un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l'obra que justifica el turment de viure.Zum Buch
L'èxode urbà dels periodistes Laia Beltran i Borja Duñó es remunta a deu anys enrere, quan teletreballar era molt poc habitual i aquesta tendència encara no havia estat accelerada per una pandèmia. A Un paradís com el nostre narren la seva aventura a dues veus. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer. Ell ve de l'asfalt i es troba un món nou i apassionant. Trieu per quin dels dos voleu començar i viatgeu al paradís que han descobert plegats, el que relliga Barcelona amb les Terres de l'Ebre, la seva Califòrnia particular.Zum Buch
«Un llibre únic i molt necessari», Naomi Klein El 25 d'octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: «Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra». El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d'Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s'ha erigit el món Occidental és una gran mentida. Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra és una crònica punyent i incomòda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general —i, molt concretament, de les esquerres benpensants—, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l'hora de descriure les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se i, en definitiva, de no empatitzar amb els altres. Un llibre cru i trasbalsador, imprescindible. «Una acusació ferotge i angoixant a la indiferència occidental respecte a la destrucció de Gaza en mans d'Israel. Un testimoni terrorífic, vergonyant i necessari», Booklist «En part elegia, en part crit de guerra, aquest magnífic llibre hauria de ser, i serà, lectura obligatòria per a les generacions futures que intentin encarar-se a un dels capítols més foscos de la humanitat», Téa Obreht «Un llibre sorprenent, impactant, bellíssim i essencial. Em va commocionar», Brian EnoZum Buch
Traducció de Míriam Cano Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta. «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday GlobeZum Buch
Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent. El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.Zum Buch
Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".Zum Buch
