D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Caputxeta a Hamelin

  Jaume Miró Adrover

  • 0
  • 0
  • 0

  'Caputxeta a Hamelín' és la història de tres personatges units per la incomunicació i la crisi d'identitat, pels tabús, per la transició a l'edat adulta i la maduresa no resolta, per la violència i l'abús, per secrets socials i personals, per l'aïllament, per l'amistat i la traïció, per l'atmosfera de Twin Peaks, pels pobles turístics a l'hivern, amb música de fons de Nirvana, Smashing Pumpkins o REM. Però, per damunt de tot això és una tragèdia contemporània sobre fugides possibles i impossibles d'un món –el propi o el dels altres– en crisi perpètua.

  Voir livre

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Voir livre

• 

  Impressions d'un fotògraf

  Francesc Català-Roca

  • 0
  • 0
  • 0

  Francesc Català-Roca és considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle xx.
  Impressions d'un fotògraf, memòries del fotògraf Francesc Català-Roca (Valls 1922 – Barcelona 1998), és el testament d'un temps analògic, ja pràcticament extingit després de l'arribada d'Internet i les tecnologies digitals.
  El seu llegat fotogràfic és un testimoni visual inestimable de la societat espanyola del seu temps.
  El seu treball als anys 40, 50 i 60 va representar l'aparició de la nova fotografia de carrer a Espanya. Durant mig segle va viatjar per Espanya, captant magistralment escenes quotidianes de la postguerra i l'essència dels paisatges urbans. Va treballar al costat d'artistes com Joan Miró i Antoni Tàpies, immortalitzant l'art i la cultura del segle XX.
  Passats trenta anys de la seva primera edició, els aficionats a la fotografia i a la història descobriran continguts inèdits per afegir als relats historiogràfics. El text, divertit i espontani, ha guardat, més enllà de les anècdotes al voltant d'esdeveniments i personatges del segle XX, les idees humanistes per a una pràctica responsable i apassionada de la fotografia. Encara que la tecnologia d'aleshores ja s'hagi superat, aquest llibre és ple d'idees vives com a antídot contra l'automatisme, l'excessiu consum i la globalització que avui dia banalitzen la imatge.

  Voir livre

• 

  Cartes a Camondo

  Edmund de Waal

  • 0
  • 0
  • 0

  Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.
  
  «Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
  Mauricio Bach, La Vanguardia
  
  «En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre».
  Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)
  
  «Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
  Biel Mesquida, Abril (El Periódico)
  
  «En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre».
  Nicholas Wroe, The Guardian

  Voir livre

• 

  Arquitectes jardiners de...

  Eva Jimenez Gómez, Xavier Llobet...

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria.
  ///
  Breve historia del diseño de los parques y zonas verdes de la ciudad de Barcelona del siglo XIX y XX, a través de los arquitectos que los llevaron a cabo.

  Voir livre

• 

  Eros i art

  Gerard Vergés

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d'erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».
  
  L'obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n'obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l'erotisme en la història de l'art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d'assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard
  Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l'academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d'un assaig presenten tesines universitàries»; d'això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d'un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.

  Voir livre