D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Voir livre

• 

  Pandèmia i postveritat - La vida...

  Jordi Pigem

  • 0
  • 0
  • 0

  Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és. Contrastant les clàssiques novel·les distòpiques d'Orwell i Huxley amb les propostes del Fòrum Econòmic Mundial i altres heralds del poder polític i econòmic, Pandèmia i postveritat analitza un gran nombre d'esdeveniments inesperats que ens toca comprendre.
  
  Escrita amb rigor i no sense ironia, amb un estil fluid, un ritme intens i un horitzó molt ampli —de la literatura contemporània als estudis pioners sobre la biologia i les ciències de la salut, de la filosofia i la psicologia a la sociologia del poder polític, digital i financer—, l'obra ajuda a comprendre les complexitats que envolten la pandèmia. I el que es mou en el fons dels corrents que estan transformant el món des de fa anys.
  
  Una invitació a veure-hi més enllà de les màscares i a restablir el sentit comú en relació amb la tecnologia, la salut i la vida.

  Voir livre

• 

  Pactisme pensament polític i...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d'Aragó, que ha fet d'aquest darrer no sols una singularitat privativa, sinó també un signe distintiu d'identitat, gairebé tel·lúric i molt arrelat en la idiosincràsia del país. Tanmateix, la negociació política entre el rei i el regne, entre el monarca i els estaments –els braços representats a les Corts–, no era cap singularitat de la Corona catalanoaragonesa, sinó que, amb diferents matisos i intensitat, era una pràctica comuna a tota l'Europa occidental a la baixa edat mitjana. El tema també va ser abordat pels juristes del país, que ja des dels últims segles medievals i sobretot en els temps moderns se'n van ocupar profusament. Més enllà de l'aparent heterogeneïtat en la cronologia, els espais territorials, les matèries tractades i les perspectives adoptades, les setze contribucions reunides en aquest volum aporten noves llums i major profunditat analítica i teòrica al coneixement del pensament polític i de la doctrina jurídica als regnes de la Corona d'Aragó, i també de les complexitats, les limitacions i fins i tot les ingenuïtats historiogràfiques d'un "pactisme" (constitucionalisme o contractualisme) entès com el conjunt d'equilibris i acords entre el rei i els braços de les Corts i erigit en clau de volta de tot el sistema polític i institucional.

  Voir livre

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Voir livre

• 

  Compte i raó - La hisenda...

  Vicent Giménez Chornet

  • 0
  • 0
  • 0

  La prosperitat de la ciutat de València al segle XVIII contrasta paradoxalment amb un Ajuntament immergit en un deute municipal que arrossega des d'època foral. L'interès d'aquest treball rau precisament en l'anàlisi detallada dels motius d'aquesta crisi que anquilosa l'activitat econòmica municipal, i en el rigor de les dades, tant dels ingressos municipals com de la destinació de les despeses (la mateixa administració, festes, beneficència, obres públiques, sanitat, educació, etc.). Tot això, en el marc d'una monarquia absoluta que no permet a l'Ajuntament disposar d'autonomia en les seues decisions econòmiques.

  Voir livre

• 

  La imatge que mai no acaba - Un...

  Roger Canals

  • 0
  • 0
  • 0

  Vivim en un moment de profundes transformacions en l'àmbit de la imatge i la cultura visual. Com pot ajudar-nos l'antropologia a pensar el paper de les imatges en la nostra vida quotidiana? I, al revés: com podem repensar alguns dels temes clàssics de l'antropologia (el ritual, el parentiu, l'experiència de l'Alteritat) a partir de les noves formes de visualitat contemporània?
  
  Amb un llenguatge alhora clar i rigorós, Roger Canals redefineix en aquest assaig el camp de l'antropologia visual des d'un vessant alhora teòric i pràctic. A partir de nombrosos exemples del nostre dia a dia i d'experiències extretes de les seves pròpies pel·lícules i investigacions, Canals analitza com ens relacionem amb i a tra-vés de les imatges, i com teixim relacions amb els altres a través de la mirada i dels instruments de visió. Un llibre que defensa apassionadament les possibilitats de la imatge i de l'antropologia per a entendre i transformar el nostre món.

  Voir livre