Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El despertar i altres relats

  Kate Chopin

  • 0
  • 1
  • 0

  El despertar, considerada una de les novel·les precursores de la gran literatura del sud dels Estats Units, és el relat central d'aquest recull i narra la història d'Edna Pontellier, una dona de classe burgesa que du una vida còmoda i respectable a la Nova Orleans del segle XIX, dedicada al marit, els fills i els actes socials. Però darrere d'aquesta façana aparentment plàcida s'hi amaga una dona decidida a ser lliure i independent i, quan una passió amorosa l'arrossega a un món ple de sensacions noves, olors torbadores i passejades plenes de possibilitats, no dubta a deixar-se endur. Quan es va publicar l'any 1899, aquesta història sobre el despertar sexual i espiritual d'una dona va ser titllada de sòrdida i immoral, i Chopin va caure en l'ostracisme literari. Però la varietat dels contes mostra l'enorme talent narratiu de l'escriptora, que va ambientar els seus relats i novel·les a la Louisiana rural i va plantejar temes d'absoluta modernitat, com les distincions arbitràries de classe, la institució del matrimoni, l'adulteri o la desigualtat entre homes i dones.

  Zum Buch

• 

  La guerra de les salamandres

  Karel Čapek

  • 0
  • 0
  • 0

  El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d'amfibis capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l'aigua. Aquests animals, d'una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d'obra especialitzada, cosa que comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial.
  La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle xx, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l'humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l'explotació laboral, i s'anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.
  
  «Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i profètica»
  Kurt Vonnegut

  Zum Buch

• 

  1984 (edició en català avalada...

  George Orwell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

  Zum Buch

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Zum Buch

• 

  Autobiografia d'un exhome de color

  James Weldon Johnson

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la pionera i colpidora sobre la identitat racial als Estats Units.
  El protagonista d'Autobiografia d'un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l'abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.
  L'Autobiografia d'un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d'un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.
  És una obra clau de la literatura afroamericana del segle XX, publicada per primera vegada de forma anònima el 1912 i reeditada el 1927 en ple Renaixement de Harlem. Amb una mirada lúcida i gens sentimental, James Weldon Johnson narra el viatge d'un home amb la pell clara que pot fer-se passar per blanc, i que transita pels diferents estrats de la societat negra dels Estats Units de principis de segle. 
  Des d'una fàbrica de cigars a Jacksonville fins als salons selectes de Nova York, passant per l'escena musical del ragtime, la novel·la explora la doble consciència, els prejudicis racials i la construcció de la identitat masculina en una cultura marcada pel color de la pell. Amb un estil directe i elegant, aquesta obra es manté sorprenentment vigent més d'un segle després de la seva publicació i ha estat un referent essencial per a autors com Zora Neale Hurston, Richard Wright o Ralph Ellison.

  Zum Buch

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Zum Buch