D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Lo mig del món

  Roser Vernet

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d'una família. S'hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius. Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s'espera la pluja, que és poca. On els governs furten l'aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d'habitar el món —les úniques que valdran a partir d'ara. Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l'explica el coneix pam a pam: perquè l'ha viscut, se n'ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d'un territori, i el llegeix.

  Voir livre

• 

  El dormitori

  Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
  És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
  Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

  Voir livre

• 

  La profunditat de les butxaques...

  Josep Lluís Micó

  • 0
  • 0
  • 0

  Les butxaques són les cavitats on amaguem el que volem ocultar. I, en els dos relats periodístics de La profunditat de les butxaques, hi ha persones que viuen en l'opulència perquè les tenen plenes, i n'hi ha d'altres que s'ho passen fatal perquè les porten buides.
  A «Et deixo», un eminent professor estatunidenc, mentre prepara el discurs de jubilació, troba informació sobre un antic i brillant alumne amb qui va mantenir una relació clandestina, amb excessos sadomasoquistes i, probablement, una mort. Tot això, amb el rerefons d'una admiració intel·lectual recíproca, compatible amb la hipocresia i la infidelitat.
  A més de sis mil quilòmetres, a la València que enyora els anys noranta, dues noies intercanvien promeses per muntar un negoci que farà història, «Història contemporània». A totes dues les uneix un episodi remot relacionat amb les substàncies prohibides.
  Les dues peces basculen entre la il·lusió i l'amistat, l'esperança i l'amor, l'admiració i el sexe, el gòtic americà i el barroc valencià. Una experiència lectora inoblidable.

  Voir livre

• 

  Tots els meus secrets o gairebé

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

  Voir livre

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Voir livre

• 

  La ruta blava - Viatge a les...

  Josep Maria de Sagarra

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
  
  D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
  
  Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
  
  Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

  Voir livre